La historia existe como confluencia de pequeñas historias particulares que generalmente no se concreta en los libros. Aprehendemos una memoria general que se ha nutrido de miles de memorias locales y familiares, algunas de las cuales se perderán y dejarán un vacío en piezas necesarias para la construcción del recuerdo colectivo. Hay historias, por lo tanto, que tardan mucho a ser escritas, pero después iluminan y guían a quienes las analizan. De aquí este ejercicio de intrahistoria que ha conducido a desvelar una producción poética oculta y olvidada por razones de diversa índole pero que, en síntesis, respondían a una sola: el miedo. Un miedo que ahora nos puede parecer anacrónico o exagerado, pero que persiste en los hijos y en las cónyuges de aquellos hombres que el 1939 y el 1940 mataban su tiempo y sus miedos escribiendo literatura en la Prisión Provincial de Castelló.
La història existeix com a confluència de petites històries particulars que generalment no es concreta en els llibres. Aprenem una memòria general que s’ha nodrit de milers de memòries locals i familiars, algunes de les quals es perdran i deixaran un buit en peces necessàries per a la construcció del record col·lectiu. Hi ha històries, per tant, que tarden molt a ser escrites, però després aboquen llum i guien als qui les analitzen. D’ací aquest exercici d’intrahistòria que ha menat a revelar una producció poètica oculta i oblidada per raons de diversa índole però que, en síntesi, responien a una sola: la por. Una por que ara ens pot semblar anacrònica o exagerada, però que persisteix en els fills i en les cònjuges d’aquells homes que el 1939 i el 1940 mataven el seu temps i les seues pors escrivint literatura a la Presó Provincial de Castelló.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados