La historiografia acostuma a reservar la denominació de guerres de religió per a un seguit de conflictes de llarga durada, inevitablement virulents, i que van esquinçar, dogmàticament i dramàticament, esglésies, governants i comunitats senceres. Tanmateix, a l’Europa moderna, els conflictes que involucraven la religió, directament o indirecta, per activa o per passiva, no eren únicament d’aquesta índole, sinó que també es van dirimir en l’àmbit del pensament en general, la creació artística i –no cal dir-ho- la política. Sobretot, perquè la religió –o allò que es presentava com a tal- era en realitat un llenguatge susceptible d’expressar i canalitzar antagonismes de tota mena. Hi hagueren, doncs, “guerres culturals”, en l’accepció sociològica i actual del mot, que no podien no ser, alhora, guerres de religió o una variant del gènere. I guerres convencionals, dinàstiques i territorials, que tampoc no amagaren mai la seva vessant confessional, interessada o genuïna. Aquest llibre col·lectiu tracta justament d’aquestes altres guerres de religió en una perspectiva comparada i interdisciplina
La intolerancia en España: Algunas reflexiones
Des guerres civiles à la guerre mondialisée: La pensée des guerres dites de religion en Italie (Botero et Campanella)
«Libertas» e «res publica» tra potere temporale e potere spirituale.: Bologna nel ‘500-‘600
Una història de la idea de tolerància: Ascens i fallida d’un concepte
La batalla de Lepant i Catalunya: aspectes religiosos, patriòtics i literaris
La deessa Fortuna en combat a l’òperai al teatre cortesà del Barroc: L’incoronazione di Poppea i Lo desengany
Pestes, plagas y guerras: El encargo artístico votivo en la Cataluña de la segunda mitad del siglo XVII
Contra l’heretgia: els oratoris musicals a la Catalunya borbònica
In morte pagani Christianus gloriatur: eligió i patriotisme contra la Revolució
Iglesia, religión y resistencia en la Guerra de la Independencia española (1808-1814: perspectivas de investigación
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados