Resumen de Comunicar i marcar la diferència: testimonis de joves periodistes valencianes
Adolfo Carratalá (ed. lit.), Dolors Palau-Sampio (ed. lit.), Rafael Miralles Lucena (ed. lit.), Josep Lluís Gómez Mompart (ed. lit.)
- español
El mercado condena a las mujeres periodistas, una de las profesiones más feminizadas, en peores condiciones de trabajo y con más dificultades de progresión profesional que sus compañeros de oficio. A partir de esta constatación, los testigos en primera persona, 30 periodistas tituladas por la Universitat de València dan testimonio de las dificultades que sufren para acceder a las empresas de comunicación, particularmente a los ámbitos de más prestigio y poder. ¿Qué barreras encuentran para ejercer la profesión? ¿Los medios, son receptivos, valoran y reconocen las maneras de las mujeres observar las realidades y de contarlas? ¿Hace falta reivindicar un estilo y una manera femenina de ejercer las tareas comunicativas? Las estructures organizativas de las empresas y los discursos dominantes de los medios, ¿siguen perpetuando percepciones y esquemas dominantes del pasado?
- català
El mercat condemna les dones periodistes, una de les professions més feminitzades, a pitjors condicions de treball i més dificultats de progressió professional que els seus companys d'ofici. A partir d'aquesta constatació, els testimonis en primera persona de 30 periodistes titulades per la Universitat de València palesen les dificultats que pateixen per a accedir a les empreses de comunicació, particularment als àmbits de més prestigi i poder. Quines barreres troben per a exercir la professió? Els mitjans, són receptius, valoren i reconeixen les maneres de les dones d'observar les realitats i de contar-les? Cal reivindicar un estil i una manera femenina d'exercir les tasques comunicatives? Les estructures organitzatives de les empreses i els discursos dominants dels mitjans, segueixen perpetuant percepcions i esquemes dominants del passat?
