Resumen de De suppositionibus

Sant Vicent Ferrer, Josep Batalla i Costa (ed. lit.), Elena de la Cruz Vergari (ed. lit.), Robert Hughes (trad.)

• español

  Per als medievals —cristians, islàmics o jueus—, pensar comportava sobretot llegir, és a dir, entendre un text, la qual cosa els obligava a explicar com s'ho feien per a copsar-ne el sentit. A semblança de filòsofs afins a corrents analítics dels darrers anys —Dummett, Putnam, de Libera—, creien que el llenguatge forneix la clau per a resoldre els grans problemes filosòfics o, en tot cas, per a poder encarar-s'hi. Fou a mitjan segle XIII, quan l'estudi de la suppositio ultrapassà l'àmbit gramatical i rebé una funció lògica, que esdevingué la propietat fonamental dels termes. Els tractats sobre les suposicions es dedicaren llavors a analitzar la semàntica dels termes d'una proposició car, com afirmà Joan de Salisbury, «cal analitzar acuradament quin significat tenen les paraules per tal d'establir amb precisió allò que tenen en si mateixes i allò que tenen en virtut del context en què es troben, per tal de poder dissipar l'ombra encegadora dels sofismes».

  Aquest tractat sobre les suposicions de Vicent Ferrer mostra un jove dominic al corrent de les grans discussions entorn de la filosofia del llenguatge del segle XIV.

• English

  For the medievals, whether Christian, Islamic or Jewish, thinking involved above all reading, namely, understanding a text, something which obliged them to explain how to go about grasping the meaning thereof. Like philosophers of more recent times related in one way or the analytic tradition, namely, philosophers such as Dummet, Putnam, and de Libera, they believed that language provided the key to resolving the great philosophical questions or, at any rate, to enabling one to confront them.

  In the mind-thirteenth century, when the study of suppositio moved outside the sphere of grammar and gained a role within that of logic, suppositio itself became the fundamental property of terms. Treatises on supposition revealed themselves at that point to be eager to analyse the semantics of terms within a proposition, for, as John of Salisbury asserted, «it is necessary to analyse with great care what meaning words have in order accurately to establish that which they possess in themselves and that which they possess by virtue of the context in which they occur, so as to be able to dispel the benighting shadow of sophisms».

  This treatise on supposition by Vicent Ferrer shows a young Dominican possessing deep familiarity with the great debates surrounding the philosophy of language in the fourteenth century.