Resumen de Antropología d'avui: Una introducció a l'antropologia cultural
Joan Soler i Amigó, Joan Frigolé Reixac, Susana Narotzky, Pau Comes, Joan Prat i Carós
Aquest llibre no és més que una introducció a l'antropologia cultural pensada expressament per a un lector de l'Estat espanyol. I això perquè, al nostre país, l'antropologia cultural és una disciplina poc desenvolupada i poc institucionalitzada, tant als àmbits acadèmics, a qualsevol de llurs nivells, com en una dimensió aplicada, per exemple, a la comprensió i millor solució dels problemes que planteja la nostra realitat sociocultural.
El primer capítol constitueix una síntesi històrica de la teoria i de la metodologia de l'antropologia cultural. Aquesta història se centra en el concepte de cultura, concepte base en la concepció d'aquesta disciplina, les diferents conceptualitzacions de la qual han implicat unes altres tantes estratègies d'investigació antropològica. També, en aquest capítol, s'hi recullen algunes de les tècniques d'investigació més importants de l'antropologia cultural, especialment l'important paper que exerceix el treball de camp i l'anomenada observació participant per part de l'antropòleg investigador.
El segon capítol comporta una determinada dissecció dels diferents aspectes integrants de la cultura -la tecnoeconomia, el parentiu, la política, la llei, la religió, la màgia, etc.- i que, al seu torn, han constituït diferents especialitzacions dins l'antropologia cultural, tals com, per exemple, l'antropologia econòmica, l'antropologia del parentiu, l'antropologia política, l'antropologia lingüística, l'antropologia de la religió, etc. Així mateix, dins dels diferents apartats, en aquest capítol, s'hi recullen algunes explicacions de la diversitat cultural, de la consideració de la cultura com una resposta adaptativa per part de l'espècie humana, de la funcionalitat de les institucions culturals, aixi com de la relació o interdependència de les diferents institucions dins la globalitat integradora que és la cultura.
Com que als últims decennis, l'antropologia cultural va abans, donar el seu interès exclusiu per les societats primitives o tribals, per a incloure també dins de les orientacions la investigació de problemes propis de les anomenades societats complexes o «urbano-industrials», al capítol tercer s'hi consideren els diferents tipus d'estudis antropològics desenvolupats a les societats urbano-industrials, com per exemple, els estudis de comunitats camperoles, el context dels processos migratoris, els problemes relatius a l'adaptació dels emigrants a la ciutat o l'estudi d'institucions pròpies d'aquestes societats complexes, com són les fàbriques, els hospitals o les escoles.
Aquests tres primers capítols constitueixen, doncs, una visió general de l'antropologia cultural: la història, les teories, els camps d'estudi, algunes de les aportacions, etc. Els dos capítols darrers, de llur banda, són els que estan pensats més especifica ment amb vistes al lector espanyol. El cinquè i darrer és, precisament, una visió general d'allò que podríem anomenar una antropologia cultural de l'Estat espanyol. S'hi sintetitzen els diferents estudis realitzats sobre aquesta realitat cultural tan poc coneguda des d'una perspectiva antropològica com complexa a causa de la seva mateixa heterogeneïtat. S'hi consideren les diferents orientacions teòrico-metodològiques que fins ara han primat en aquest estudi, els estudis monogràfics realitzats sobre ètnies, pobles i modes de vida, així com algunes especialitzacions temàtiques com les de l'estudi de la família o de la religió de la medicina popular o de la bruixeria, per exemple.
Finalment, el capítol quart presenta una exposició sobre ali que la perspectiva antropològica pot aportar en l'enfocament en la solució dels problemes relatius a l'educació escolar, especialment en contextos de diversitat sociocultural com és nostre, precisament, Concretament, per al cas de l'Estat panyol, es planteja que els estudiants rebin ja als nivells bàsics una informació que comporti una formació orientada a super l'emocentrisme tan acusat i tan perjudicial per a la convivència humana, etnocentrisme que ha caracteritzat sempre els continguts impartits a escola.
Com veieu, doncs, en aquest llibre s'hi recullen els tòpics propis dels manuals o dels textos introductoris, però també alguns altres temes més específics i relatius a l'antropologia dels pobles de l'Estat espanyol i a l'antropologia de l'educació. Els autors han pensat que aquesta estructuració podia ser adequada per a aquest moment de la nostra realitat, acadèmica i social, en què l'antropologia cultural és tan poc coneguda i de la que tant se'n desconeixen les possibilitats. Es podria haver optat per d'altres estructuracions, moltes haguessin estat possibles i vàlides, aquesta és simplement una introducció a l'antropologia cultural.
