Vinil: so i col·leccionisme

Els moviments d’avantguarda van aspirar a la renovació de la societat mitjançant l’eixamplament de la percepció humana i, en ampliar tant els materials com els mitjans de creació, van introduir el so com a àrea d’investigació. Però no va ser fins a la dècada dels cinquanta i els seixanta que es va produir una considerable producció, articulació i difusió del so com a territori assentat de la producció artística. El so i les seves tecnologies de transmissió van introduir, amb el cinema, un tempo propi com a element integrant de l’experiència de l’obra i la condició de la seva experiència. El disc de vinil —autèntic transmissor i popularitzador dinàmic del so— ha estat «colonitzat» pels artistes, que se l’han apropiat per difondre les seves obres sonores.

Aquesta publicació obeeix a la voluntat d’incidir en l’esfera de la creació musical i sonora, dins la producció cultural del nostre temps, i tracta aspectes tan diversos com els experiments vocals, les innovacions tècniques i conceptuals, des de les tradicions experimentals de la música clàssica fins a les formes més populars, com el rock, el pop o el flamenc.

Acceso de usuarios registrados

¿Es nuevo? Regístrese

Coordinado por: