Resumen de La fundació de Tarragona en la historiografia

Josep M. Recasens i Comes, Francesc Tarrats y Bou (pr.)

• «El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l’esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l’antiga Tàrraco o el seu entorn.» Així ho apunta Josep Maria Recasens, historiador i alcalde de Tarragona entre els anys 1979 i 1989, que ha publicat un llibre que analitza les diferents teories, més o menys científiques o fantàstiques, sobre la fundació de Tarragona. A La fundació de Tarragona en la historiografia l’autor ha identificat i analitzat totes les referències historiogràfiques en què s’ha donat una explicació sobre la fundació de la ciutat i la identitat dels primers pobladors. Recasens també ha indagat els motius pels quals un episodi d’interès local, com és la fundació de Tàrraco, ha estat incorporat des del segle XV en les històries generals. De fet, és a partir d’aquest segle que Recasens comença el rastreig, perquè és quan apareix per primera vegada en la historiografia hispànica la inclusió de la fabulosa fundació de Tarragona per Túbal, nét de Noè, primer home que va trepitjar terra ibèrica l’any 143 després del diluvi universal.

  Dues coses queden clares en el llibre de Recasens. Per una banda, «si reflexionem sobre el recorregut a través de la historiografia, advertim que els historiadors, per omplir els espais que queden en blanc per la ignorància, recorren a la invenció de fets més o menys fantàstics que presenten com a episodis reals». I, per altra banda, que «els historiadors sovint s’apassionen per motius sentimentals, ideològics, religiosos o, senzillament, per interès». Per això, «poques coses hi poden haver per un historiador menys escèptiques que la recerca de l’origen de la seva nació o ciutat». «Quants historiadors podran evitar la temptació d’ennoblir la pàtria?», és pregunta Recasens.