Ha sido reseñado en:
Montserrat Sanmartí Roset (res.)
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 15, 2004, págs. 233-235
Hace tan sólo treinta años el feudalismo catalán todavía era percibido como una variante marginal e imperfecta de un feudalismo clásico que se circunscribía en el espacio comprendido entre el Loira y el Rin. El coloquio de Girona de 1985, organizado con el doble impulso renovador de las obras de Pierre Bonnassie y Pierre Guichard, invirtió radicalmente esta visión, al valorar los rasgos originales del feudalismo catalán, de su formación y expansión, y al introducir paralelamente el estudio de aquellas sociedades de al-Andalus que a partir del siglo XII fueron objeto de conquista por parte de los feudales catalanes. Diecisiete años después, este nuevo coloquio celebrado en Barcelona profundiza en muchas de estas orientaciones y líneas de investigación, como son el examen de los procesos de conquista y colonización entendidos dentro de un proceso más general de expansión del feudalismo y el necesario recurso a la arqueología, imprescindible para medir las dimensiones, densidades y sentido de los establecimientos campesinos, tanto feudales como andalusíes. También se examinan con un nuevo enfoque las relaciones entre señores y campesinos, atendiendo e integrando tanto la estructura de clases como las transformaciones producidas por las variables económicas, los cambios en las magnitudes y la composición del producto agrario, el proceso de diferenciación interna de los campesinos y la emergencia de nuevos grupos sociales.
Fa a penes trenta o quaranta anys el feudalisme català encara era percebut com una variant marginal i imperfecta d’un feudalisme clàssic que es circumscrivia a l’espai comprès entre el Loira i el Rin. El col·loqui de Girona de 1985, organitzat sota el doble impuls renovador de les obres de Pierre Bonnassie i Pierre Guichard, capgirà radicalment aquesta visió, en valorar els trets originals del feudalisme català, de la seua formació i expansió, i en introduir paral·lelament l’estudi d’aquelles societats d’al-Andalus que a partir del segle XII van ser objecte de conquesta per part dels feudals catalans. Disset anys després, aquest nou col·loqui celebrat a Barcelona aprofundeix en moltes d’aquestes orientacions i línies de recerca, com ara l’examen dels processos de conquesta i colonització dins un procés més general d’expansió del feudalisme i el necessari recurs a l’arqueologia, imprescindible per a mesurar les grandàries, densitats i sentit dels establiments pagesos, tant feudals com andalusins. També s’hi examinen amb nova llum les relacions entre senyors i pagesos, atenent i integrant tant l’estructura de classes com les transformacions produïdes per les variables econòmiques, els canvis en les magnituds i la composició del producte agrari, el procés de diferenciació interna de la pagesia i l’emergència de nous grups socials.
págs. 9-10
Adreça inaugural: L'endemà de mil i una nits
págs. 11-18
págs. 19-34
págs. 35-43
Feudalisme: llibertat i servitut
págs. 45-70
Tradicions juridiques en l'administració de juistícia a l'Edat Mitjana: el cas de l'Aliscara-Hamiscara i la humiliació penitencial
págs. 71-102
Els primers comptes catalans: els números primerencs del Feudalisme
págs. 103-118
De la fi de l'Imperi al Feudalisme: problemes d'arqueologia i història
págs. 119-132
El naixement d'un nou paisatge: Catalunya als segles IX-XII
págs. 133-152
Arqueologia de la conquesta: registre material, substitució de poblacions i transformació de l'espai rural valencià (segles XIII-XIV))
págs. 153-200
Una arqueologia colonial: espais andalusins i pobladors catalans a les Illes Baleares
págs. 201-236
El cister conqueridor: el sentit de l'agricultura silenciada
págs. 237-252
Els conqueridors de mitjan segle XII: com aprenen a ser-ho
págs. 253-292
Estructuració feudal d'un nou territori al segle XII: l'exemple de Lleida
págs. 293-313
De soldats de fortuna a pagesos: els primers colonitzadors de Mallorca
págs. 315-347
págs. 349-360
El desplegament feudal sobre el País Valencià: repartiment i colonització a l'Horta de Valencia: Montcada (1239-1246)
págs. 361-388
Estructura de la propietat i mercat de les rendes a la València posterior a la Conquesta (1238-1350)
págs. 389-402
Masos grassos a la Vall d'Amer (segles XIV-XVI): masos "ad benevisum" i l'estructures senyorials
págs. 403-439
La diferenciació pagesa a la Diòcesi de Girona ( segle XIV): una nota metodològica
págs. 441-463
Petits senyors i grans pagesos: diferenciació i conflictivitat social a la ruralia de Mallorca (1229-1350)
págs. 465-502
Pagesos que innoven: la petita explotació en les transformacions agràries de la fi de l'Edat Mitjana
págs. 503-522
págs. 523-538
págs. 539-558
págs. 559-574
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados