Ha sido reseñado en:
Le théâtre contemporain est en ébullition : aujourd’hui, plus de quinze après la définition du postdramatique, nous débattons sur le « retour de la fiction », le « nouveau réalisme », le « théâtre impossible », le « théâtre débordé », le « théâtre postspectaculaire ».... Il faut réévaluer la situation. La littérature théâtrale contemporaine poursuit-elle son élan ? Ou bien la poussée du performatif a-t-elle fini par la marginaliser ? Si elle existe, quels procédés emploie-t-elle ? Avec quelles structures joue-t-elle ? Quels thèmes explore-t-elle ? S’agit-il d’une écriture matricielle ? Ou d’une écriture qui renonce à fixer toute directive préexistant au travail sur scène ? Comment font les nouveaux auteurs pour rendre compatibles l’écriture théâtrale et la dimension performative que recherche la scène d’aujourd’hui ? Tels sont les questions et les arguments qui ont surgi à l’occasion du colloque organisé par le CRIMIC (Université Paris-Sorbonne), l’Institut del Teatre de Barcelone, et le TRILCAT (Universitat Pompeu Fabra).
El teatre contemporani està en ebullició: avui, més de quinze anys després de la definició del postdramàtic, debatem sobre el «retorn de la ficció», el «nou realisme», el «teatre impossible », el «teatre desbordat», el «teatre postespectacular»... Ens cal avaluar de bell nou. Es manté l’embranzida de la literatura teatral contemporània o bé l’impuls del performatiu l’ha acabat arraconant? I si es manté, quins procediments empra? Quins temes explora? És una escriptura matricial? És una escriptura que renuncia a fixar directrius prèvies al treball des de l’escena? Com s’ho fan els nous autors per fer compatibles l’escriptura teatral i la dimensió performativa que busca l’escena del present? Són algunes de les preguntes sorgides arran del col·loqui organitzat pel CRIMIC (Université Paris-Sorbonne), l’Institut del Teatre de Barcelona i el TRILCAT (Universitat Pompeu Fabra).
págs. 9-11
págs. 15-27
págs. 29-43
págs. 45-65
págs. 67-81
En defensa de l'obra de teatre: El text literal com a artefacte literari, performatiu i compromès amb la seva realitat
págs. 83-92
Performatividad, imaginación y texto: Estrategias narrativas y su potencial
págs. 93-105
págs. 107-119
Textualidad y superación de la forma dramática clásica en el teatro alemán contemporáneo: Dos casos ejemplares: Rimini Protokoll y Gob Squad
págs. 121-129
págs. 131-146
Hablo, luego pienso: Texto sin discurso y tecnología conservadora en el teatro con robots
págs. 147-156
págs. 159-174
Escriure desprès de la mort del teatre: El teatre postpostdramàtic de Tim Crouch i l'escena anglesa contemporània (UK)
Elisabeth Angel-Perez
págs. 175-190
Puentes teatrales y transferencias temporales: Teatro del siglo XIX para el siglo XXI (Catalunya)
págs. 191-200
Explicar la memòria col·lectiva més enllà de les fronteres: El teatre de narració, entre realitat i ficció (Itàlia)
págs. 201-211
págs. 213-224
Autores emergentes en la escena española contemporánea: Afirmar la escritura, reivindicar la escena
págs. 225-235
Miralls i vanitats en el drama contemporani a Catalunya i a Espanya: La hipòtesi d'un element barroc
págs. 237-251
La supervivencia del drama contemporáneo español: (Re)escrituras híbridas
págs. 253-264
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados