Ha sido reseñado en:
LLÚCIA MARTÍN PASCUAL, Bestiari medieval, Barcelona, Barcino, 2022, 250 pp. [ISBN 978-84-7226-905-7]
Studia philologica valentina, ISSN 1135-9560, Nº. 24, 2022, págs. 159-161
Reseña del libro: Martín, L. (2022). Bestiari medieval
Miguel Martínez Pérez (res.), Llúcia Martín Pascual
ELUA: Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante, ISSN-e 2171-6692, ISSN 0212-7636, Nº 40 (Número monográfico coordinado por Alfonso Zamorano Aguilar (Universidad de Córdoba, España)), 2023, págs. 453-454
Ressenya del llibre: Llúcia Martín Pascual (2022): Bestiari medieval
Maria Àngels Sequero García (res.)
Ítaca: Revista de Filología, ISSN-e 2172-5500, Nº. 14 (Dossier: Dones de llegenda), 2023, págs. 185-187
Pablo José Alcover Cateura (res.)
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 34, 2023, págs. 305-307
Martín Pascual, Llúcia: Bestiari medieval, Barcelona: Editorial Barcino, 2022
Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº.28 34, 2024, págs. 169-172
Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d’avui són una font inesgotable d’entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d’emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure’l i robar-li les cries, i del castor que s’arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
La llista d’animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l’unicorn (“una de les bèsties més cruels que hi ha”) o l’au fènix.
El llibre inclou un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D’aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l’imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d’aquests referents compartits. Autors de la talla d’Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s’exemplifica en la introducció al volum.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados