El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), amb la col·laboració de la Institució Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, a la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la nostra Facultat, a la nostra Universitat i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives. És cert que la Franja no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni amb cap territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Però, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català, a pesar que encara avui molts aragonesos ho neguin, i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, en 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi doctoral d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa en 1914 i la ressenya que en féu Ramón Menéndez Pidal en 1916; d’aquestes dues aportacions s’ha acomplit el centenari, fet que ha justificat també la celebració d’aquesta jornada. D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caire històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb l’àmbit catalanoparlant, i més concretament amb Catalunya i el País Valencià. Per aquest motiu, els objectius de la jornada foren, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses òptiques; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social. ...
págs. 9-13
págs. 15-18
No sempre es diu la veritat: El treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística
págs. 21-33
págs. 35-50
Cap a on va el català de la Franja?: Alguns exemples de canvi lingüístic en curs
págs. 51-86
La documentació notarial dels arxius matarranyencs: Algunes consideracions lingüístiques
págs. 87-101
El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: Un enigma oriental
págs. 103-117
págs. 119-144
págs. 145-162
Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: Comparación entre dos momentos históricos
págs. 165-168
págs. 169-171
págs. 173-178
Estremida memòria, de Jesús Moncada: Un homenatge a la dona mequinensana
págs. 179-185
Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: Luengas parladas
págs. 187-195
Tipologia semàntica i llengües minoritàries: Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó
María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe Antuñano, Alberto Hijazo Gascón
págs. 197-207
págs. 209-215
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados