Resumen de L'aurora de la filosofia greca
John Burnet, Harold Roig (trad.)
Els diferents títols que va anar prenent "L'Aurora de la filosofia grega" de Burnet són senyal també de la creació d'una sèrie d'imatges que han acabat per crear un àmbit que en la seva pròpia definició presenta moltes dificultats. La "Early Greek Philosophy" de John Burnet (1892), que en alemany va esdevenir "Die Anfänge der griechischen Philosophie" i en francès "L'Aurore de la Philosophie grecque", ha resultat una obra creadora del seu objecte: una "narració" que si bé corregeix l'aristotèlica no deixa de ser també una "narració", amb les seves característiques pròpies, en aquest cas el naixement del que seria una cosmologia "científica" que faria d'aquests pensadors els "pares de la ciència", i que després d'aquest període es completaria amb la reflexió sobre lògica, teoria del coneixement, ètica i política. Com diu Burnet en la presentació de la tercera edició: "El meu desitg ha estat mostrar que una cosa nova vingué al món amb els primers mestres jonis -el que anomenem ciència- i que ells van indicar el camí que després Europa sempre ha seguit, així que, com ja he dit en algun altre lloc, és una definició adequada de ciència dir que és "el pensar sobre el món a la manera grega". Aquest és el motiu pel qual la ciència mai no ha existit, llevat d'entre els pobles que han estat sota la influència de Grècia". Aquest ha estat el text sobre els "presocràtics" més influent durant la primera meitat del segle XX sobretot en el món de llengua anglesa. La present traducció està feta sobre la versió definitiva, la de la quarta edició de 1930. (De la nota introductòria del Dr. Josep Monserrat Molas).
