Intel·lectual europeista i poc amic de capelletes, Josep M. Corredor (Girona, 1912 – Perpinyà, 1981) es va fer mundialment conegut durant la postguerra per la seva amistat amb Pau Casals, fruit de la qual van aparèixer les Converses amb Pau Casals. No obstant això, el pensament de Josep M. Corredor tenia una vida pròpia al marge de l’ombra del violoncel·lista, i es reflecteix en els seus nombrosos articles a la premsa catalana de l’exili francès i a les publicacions catalanes de l’interior a partir dels anys seixanta. En aquests textos, dels quals es recullen els que mantenen vigència i interès per al lector català d’avui, l’autor va analitzar amb perspicàcia la realitat cultural i lingüística catalana de l’exili i l’interior durant el franquisme, així com els escenaris possibles que hauria d’afrontar el país al final de la dictadura, arribant a la conclusió que la solució passava per la superació de vells esquemes obsolets i la recerca d’un encaix de Catalunya en el marc europeu.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados