Ramon de Penyafort i el dret català: quatre-cents anys de la canonització del patró dels advocats de Catalunya (1601-2001)

Ramon de Penyafort és una figura rellevant a l’Europa cristiana del segle XIII i una de les més representatives de Catalunya de tots els temps. Les activitats que va dur a terme al llarg de seva vida, gairebé centenària, es divideix en etapes prou diferenciades, entre la seva terra natal, Barcelona, la ciutat universitària de Bolonya on fou estudiant de Dret i més tard professor, la Cúria pontifícia i la Cúria General de l’Orde de Predicadors de Roma. A Barcelona visqué en una cel·la del convent de Santa Caterina i portà una vida humil de predicador i desenvolupà una excepcional activitat d’inspiració europea al servei de la societat catalana del seu temps. Fra Ramon de Penyafort va prestar grans serveis a l’Església i a la societat del seu temps escrivint, per exemple, la Summa de paenitentia, tractat orientat a la preparació de confessors degudament formats intel•lectualment que fou molt ben acceptat durant segles i esdevingué una de les eines d’estudi preferides pels confessors. Tot i així la gran aportació que Penyafort va fer a l’Orde fou la codificació de les seves lleis i constitucions. Aquesta Nadala ens mostra l’activitat del sant, beneficiària en gran part per al Dret dels catalans i el seu ordenament jurídic, on trobem des de qüestions familiars com el matrimoni o les herències fins als drets reals dels ciutadans, esdevenint així una figura de sant popular.