Franquisme sobre rodes: discurs, imaginari i cultura de l'automòbil a l'Espanya del desenvolupisme (1950-1975)

Automòbil i modernitat són dos conceptes històricament relacionats, d’ençà la incipient motorització de vehicles amb propulsors de combustió interna a les darreries del s. XIX, i fins als nostres dies amb els de naturalesa elèctrica. A Espanya, durant el desenvolupisme franquista, el viratge modernitzador adoptat per la dictadura va instrumentalitzar l’automòbil com a símbol del progrés, a la cerca dels consensos socials que garantissin la continuïtat del règim governant el país. El present estudi es proposa indagar com es va construir des del poder polític un imaginari automobilístic que servís per a l’autolegitimació, així com la difusió que se’n va fer a través de mitjans de comunicació audiovisual i escrita, per acabar copsant quina influència tindria el discurs oficial en la conformació d’un imaginari col·lectiu de la societat, immortalitzat a la producció cinematogràfica de l’època. Fenòmens com el progressiu oberturisme internacional, l’Edat d’Or del capitalisme occidental i el boom turístic de la dècada de 1960 foren perfectament concomitants a l’expansió del parc automobilístic espanyol i la motorització de les masses.

Acceso de usuarios registrados

¿Es nuevo? Regístrese

Coordinado por: