Entre el 28 de gener —data en què l'Estat francès va obrir la frontera— i el 10 de febrer de 1939 —quan les tropes de l'exèrcit franquista controlaren gairebé tots els passos fronterers dels Pirineus— es calcula que al voltant de mig milió de persones van creuar la frontera francoespanyola. Més de la meitat d'aquests refugiats foren retornats, de manera més o menys voluntària, a l'Espanya de Franco. La resta, unes 200.000 persones, van esdevenir exiliats de llarga durada repartits arreu del món, amb França i Mèxic com a principals destinacions. Així doncs, l'hivern de 1939 s'iniciava un dels exilis polítics més remarcables del segle XX. El cas de l'exili republicà és, sens dubte, un objecte d'estudi històric de primer ordre, atès que fou travessat per esdeveniments crucials. A causa de la victòria del feixisme a la Guerra Civil espanyola, els exiliats van haver de suportar ben aviat les polítiques restrictives i poc humanitàries d'unes democràcies europees en crisi —amb França al capdavant—, van patir l'ocupació nazi de bona part d'Europa durant la Segona Guerra Mundial i van participar activament en la resistència antifeixista en el decurs del conflicte. Posteriorment, van haver d'afrontar, no sense crisis i decepcions profundes, la consolidació de la dictadura del general Franco en el període de la Guerra Freda. El perllongament del règim franquista va suposar un cop molt dur per a les esperances d'una hipotètica tornada. Per contra, van sorgir noves formes d'oposició a l'interior que no sempre coincidien amb els objectius i la cultura política de l'exili republicà. Tot i això, aquest fou un actiu polític i un referent ètic incontestable durant la dictadura i en el procés de derogació del franquisme. En aquest llibre, que conté diferents òptiques disciplinàries, s'hi reuneixen un conjunt de col·laboracions que tracten aspectes ben diversos, els quals evidencien la complexitat política i la riquesa humana i cultural de l'exili republicà.
págs. 27-45
Territori, paisatge i exili. Rosselló 1939: Allò viscut d´una crisi humanitària a partir de les fonts orals
págs. 49-62
1945-1948: la fi de l´exili polític i l´interior. D´alternativa al franquisme a memòria del passat?
págs. 63-78
Controlar i aïllar els indesitjables: El camp especial de Cotlliure
págs. 79-90
L´exili de les dones antifeixistes: la Unión de Mujeres Españolas a França
págs. 91-108
págs. 109-122
El manteniment d´un somni de progrés: el magisteri i la universitat a l´exili
págs. 123-140
págs. 141-156
Traduir l´experiència de l´exili: L´expressió artística als camps de concentració del Rosselló
págs. 159-186
Imatges i paraules en situacions extremes: Agustí Centelles al camp de Bram
págs. 187-202
Avantatges de ser exiliat: La modernitat espanyola segons Vicente Lloréns
págs. 203-216
Internament i escriptura: El testimoniatge escrit de l´estada als camps de França
págs. 217-236
El cinema i l´exili: silenci, melancolia i desencís
págs. 237-248
págs. 251-258
Exilis i històries de vida: Entre la memòria, la història i la política
págs. 259-278
págs. 279-296
págs. 299-324
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados