Resumen de El Papus (1973-1987): contrapoder informativo en la transición española

Maria Iranzo Cabrera, Antonio Franco Estadella (pr.)

• español

  El tardofranquismo necesitaba, a principios de los años setenta del siglo XX, transmitir la imagen de que se liberalizaba la prensa. Su estrategia fue dejar cierto margen de actuación a las publicaciones no diarias. Una de ellas, el semanario satírico ‘El Papus’, se atrevió a realizar crítica política a través de un humor rupturista. Su primer objetivo fue demoler los pilares del régimen, sólidos incluso tras la muerte del dictador, pero con el paso del tiempo iría poniendo en el centro de su crítica a quienes abusaban de los poderes del Estado, sin distinción de ideologías ni de instituciones. En sus historietas evidenció también su descontento con las cesiones de la oposición política y con la gestión gubernamental del PSOE. La historia del periodismo español recupera con este libro las vicisitudes de la revista de humor con mayor tirada entre octubre de 1975 y julio de 1976; también, la experiencia del primer medio de comunicación en sufrir, en democracia, un atentado terrorista con una víctima mortal.

• català

  El tardofranquisme necessitava, a principis dels anys setanta del segle XX, transmetre la imatge que la premsa era liberalitzada i per fer-ho va emprar l’estratègia de deixar un cert marge d’actuació a les publicacions no diàries. Una d’aquestes, el setmanari satíric ‘El Papus’, es va atrevir a fer crítica política a través d’un humor rupturista. El primer objectiu que es van marcar des de la redacció fou demolir els pilars del règim, sòlids fins i tot després de la mort del dictador, però amb el pas del temps s’anà posant al centre de la crítica aquells que abusaven dels poders de l’Estat, sense distinció d’ideologies ni d’institucions. En les historietes es va evidenciar també la insatisfacció davant les cessions de l’oposició política i la gestió governamental del PSOE. La història del periodisme espanyol recupera amb aquest llibre les vicissituds de la revista d’humor que va assolir el tiratge més alt entre octubre de 1975 i juliol de 1976; i també, l’experiència del primer mitjà de comunicació que va patir, en democràcia, un atemptat terrorista amb una víctima mortal.