Resumen de Avaluació d’intervencions terapèutiques no farmacològiques en patologies del raquis. Alguns reptes metodològics i del seu procés d’avaluació, aprovació i aplicació al sistema sanitari
Antecedents: Les patologies mecàniques del raquis són un problema de salut molt freqüent a la població general i treballadora, amb un elevat impacte social i sanitari. S’han proposat una gran quantitat d’intervencions no farmacològiques per al tractament d’aquestes patologies. Malgrat això, sovint els resultats no són satisfactoris. La base d’evidència científica de moltes d’aquestes intervencions és molt feble o desconeguda. Mètodes: S’han portat a terme sengles revisions sistemàtiques per avaluar l’eficàcia i seguretat de quatre intervencions no farmacològiques sobre les quals hi havia alguna incertesa: 1) neurorreflexoteràpia (NRT) per al tractament de la lumbàlgia no específica en pacients adults, 2) tècniques d’electrotermocoagulació intradiscal percutànies per al tractament de la lumbàlgia d’origen discogènic, 3) cirurgia per al tractament de l’estenosi lumbar simptomàtica i 4) teràpies basades en ultrasons i ones de xoc per al tractament de la lumbàlgia. També s’ha portat a terme un estudi descriptiu sobre la recerca a l’àmbit de les patologies mecàniques del raquis portada a terme a l’estat espanyol. Resultats: 1) La NRT va millorar significativament el dolor, la discapacitat i la funció en comparació amb el placebo i també el tractament habitual. No hi van haver problemes de seguretat. L’efecte sembla mantenir-se a llarg termini. 2) Els resultats dels estudis sobre IDET són contradictoris i, per tant, els seus beneficis incerts. La seguretat del procediment no ha estat mesurada de forma rigorosa. 3) La cirurgia de descompressió va millorar significativament el dolor, la discapacitat i la funció en comparació amb el tractament conservador. L’efecte sembla mantenir-se a llarg termini. 4) Els ultrasons i les ones de xoc no varen ser millors que el placebo. 5) El nombre d’estudis sobre patologies mecàniques del raquis finançats per entitats públiques a Espanya és baix. Els criteris de selecció semblen inadequats i poc transparents. Discussió: Les revisions sistemàtiques es demostren com a instruments útils per apropar l’evidència disponible a la presa de decisions clíniques i sanitàries. Les seves limitacions, sovint, venen imposades per problemes comuns detectats en la realització d’assaigs clínics sobre intervencions no farmacològiques així com la qualitat deficient de les seves publicacions. La qualitat de les evidències disponibles és molt variable, però en el seu conjunt es pot qualificar de moderada o baixa, per les nombroses limitacions detectades a molts dels estudis originals així com també a les seves respectives publicacions. No obstant això, ha estat possible arribar a conclusions suficientment clares sobre l’efectivitat en tres d’elles mentre que l’evidència roman encara incerta en la darrera. El procés d’avaluació i control de les tecnologies i procediments introduïts al sistema de salut pel tractament de les patologies d’esquena és deficient, promovent-se l’ús d’intervencions amb poc, o cap, sòlid fonament científic, en detriment de la salut dels pacients i/o la sostenibilitat del sistema. Conclusions: 1) Són nombroses les intervencions no farmacològiques que actualment es proposen als pacients amb patologies mecàniques de l’esquena que no estan suficientment avalades per estudis científics de qualitat que hagin demostrat la seva eficàcia, efectivitat i seguretat. 2) De les intervencions avaluades a la tesi, dues han demostrat ser efectives i es poden recomanar: la NRT per al tractament de la lumbàlgia crònica i subaguda no específica, i la cirurgia de descompressió en determinats pacients de risc amb estenosi espinal simptomàtica i claudicació neurògena) que han fracassat a un tractament conservador previ després de 3 a 6 mesos. 3) L’evidència sobre l’efectivitat i seguretat de les tècniques percutànies d’electrotermocoagulació intradiscal per al tractament de la lumbàlgia discogènica és encara no concloent i, per tant, no es poden recomanar. 4) Els ultrasons o les ones de xoc no semblen tenir cap efecte favorable clínicament rellevant per al tractament de la lumbàlgia. 5) Cal seguir investigant en alguns aspectes relacionats amb les intervencions avaluades per les revisions com, per exemple: i) el tipus específic de cirurgia més efectiva i el refinament dels criteris d’indicació, ii) seguretat i confirmació dels resultats a llarg termini de la cirurgia, iii) replicació dels resultats del dispositiu interespinal de tracció, 4) cal més investigació sobre procediments i tècniques mínimament invasives, com l’IDET. Les agències de finançament públic de la recerca haurien d’incrementar la seva inversió en l’àrea de les patologies de l’esquena i també revisar i millorar els seus mecanismes d’avaluació i selecció dels projectes, que haurien de ser més transparents. 6) Cal promoure la realització d’assaigs clínics d’intervencions no farmacològiques en l’àrea de les patologies de l’esquena creant una cultura de l’avaluació i facilitant els mitjans per fer-ho. Així mateix, cal millorar la qualitat dels estudis i assaigs clínics en aquesta àrea, superant les nombroses mancances detectades, així com també la de les publicacions derivades, seguint les recomanacions de la declaració CONSORT.
