Resumen de Correlación clínica-ecocardiográfica-hemodinámica en los pacientes con derrame pericárdico severo sometidos a pericardiocentesis
Introducció: El taponament cardíac és la síndrome causat per la compressió del cor pel vessament pericàrdic a tensió. Prèviament a la introducció del ecocardiograma només es reconeixien els taponaments que tenien una clara repercussió clínica i que, per tant, eren els més severs. Així mateix, la pericardiocentesi amb monitorització de les pressions intrapericárdiques i intracavitàries ha permès identificar graus de taponament poc severs que no es reconeixen clínicament. Malgrat l'àmplia difusió d'aquestes tècniques hi ha poca informació en la literatura sobre la correlació entre les troballes aportades per l'exploració física, l'ecocardiograma i l'estudi hemodinàmic en els pacients amb vessament pericàrdic. D'altra banda l'anàlisi d'aquestes dades permet ampliar el concepte de taponament no com una situació de tot o res sinó com un quadre que respon a un "continuum" de severitat clínica. Objectiu: Establir la correlació existent entre les troballes clíniques, ecocardiogràfics i de l'estudi hemodinàmic en els pacients afectes de vessament pericàrdic sever sotmesos a pericardiocentesi i cateterisme cardíac. Mètode: Estudi observacional retrospectiu sobre 191 procediments de pericardiocentesi combinada amb cateterisme cardíac realitzats en 168 pacients amb vessament pericàrdic entre els anys 1990 i 2010 a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron per establir la relació existent entre les troballes clíniques, les dades de l'estudi ecocardiogràfic i la severitat del taponament cardíac establerta per criteris hemodinàmics. Es va definir taponament clínic quan existia pols paradoxal, ingurgitació jugular o hipotensió arterial, taponament ecocardiogràfic-Doppler quan existia almenys col·lapse d'alguna cavitat cardíaca o variacions patològiques dels fluxos Doppler, i taponament hemodinàmic si la pressió transmural dreta era ? 2mmHg o existia pols paradoxal més increment de l'índex cardíac> 10% després de la pericardiocentesi. Resultats: 132 (69,1%) pacients tenien criteris de tamponament clínic, 137 (71,7%) taponament ecocardiogràfic-Doppler i 150 (78,5%) tenien criteris de tamponament hemodinàmic. L'edat mitjana va ser de 63.5 anys (P25-75: 49.5-71.5). 103 pacients eren dones (53,9%). Les etiologies més freqüents del vessament pericàrdic van ser: vessament pericàrdic crònic idiopàtic (52 pacients-25, 2%), vessament pericàrdic neoplàsic (49 pacients-23, 8%) i el degut a pericarditis aguda idiopàtica o viral (38 pacients-18, 4%). Correlacions: Pacients amb taponament clínic: taponament ecocardiogràfic-Doppler: 85,6%, taponament hemodinàmic: 81,8%. Pacients sense taponament clínic: absència de taponament ecocardiogràfic-Doppler: 33,9%, absència de taponament hemodinàmic: 27,1%. Pacients amb taponament ecocardiogràfic-Doppler: taponament clínic: 73,7%, taponament hemodinàmic: 82,5%. Pacients sense taponament ecocardiogràfic-Doppler: absència de tamponament clínic: 55,6%, absència de taponament hemodinàmic: 37%. Pacients amb taponament hemodinàmic: taponament clínic: 68%, taponament ecocardiogràfic-Doppler: 84,7%. Pacients sense taponament hemodinàmic: absència de tamponament clínic: 41,5%, absència de taponament ecocardiogràfic-Doppler: 34,1%. Conclusions: L'estudi hemodinàmic i l'ecocardiograma-Doppler detecten graus subclínics tamponament. Dels malalts sense criteris clínics de tamponament, el 66,1% tenien signes ecocardiogràfics i el 72,9% tenien criteris hemodinàmics de tamponament. Un 18,2% dels pacients amb diagnòstic de tamponament clínic i un 17,5% de pacients amb signes de taponament en l'ecocardiograma-Doppler no tenien dades hemodinàmics de tamponament. Les discrepàncies es poden explicar per la baixa sensibilitat i la baixa especificitat dels criteris clínics (especialment de la ingurgitació jugular i de la hipotensió arterial), per les limitacions de les tècniques d'imatge, per una fisiopatologia inhabitual del taponament com és la compressió de la vena cava superior, o bé, i no tant, per les limitacions del registre hemodinàmic.
