Estudi i edició de les inscripcions llatines falses d’Hispània (ca. 1440-1550)

• Autores: Gerard González Germain
• Directores de la Tesis: Joan Carbonell i Manils (dir. tes.), Helena Gimeno Pascual (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: José Luis Moralejo Álvarez (presid.), Jordi Cortadella i Morral (secret.), Angela Donati (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia general
      • Historiografía
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Epigrafía
      • Filología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen

  • Aquesta Tesi Doctoral té per objecte l’estudi i edició del conjunt d’inscripcions llatines falses atribuïdes a l’antiga Hispania i aparegudes durant el primer Renaixement, des de mitjan s. XV i fins l’any 1550. Es tracta de poc més d’un centenar de textos epigràfics que mai no van ser realment gravats, sinó que únicament van ser copiats per escrit dins dels reculls epigràfics (syllogai) redactats a l’època. El fet que la gran majoria d’aquests es basessin en síl·loges composades prèviament va fer que aquestes falsificacions literàries tinguessin una gran difusió, primer en els reculls manuscrits i posteriorment en les obres impreses. A mode d’introducció (Capítol 0), es fa un repàs de l’estudi i interès que han despertat els falsos epigràfics als s. XIX-XXI, així com una breu exposició de les problemàtiques que sorgeixen a l’hora d’abordar aquesta temàtica. La primera part de la Tesi està constituïda per un estudi del context en què van aparèixer els falsos. Aquest estudi abraça tres grans aspectes: a) el desenvolupament de les ideologies preponderants dins de la historiografia espanyola coetània al període històric romà (Capítol 1); b) la catalogació exhaustiva de tota la documentació (tant manuscrita com impresa) que recull les inscripcions falses d’Hispània, des dels primers testimonis i fins les Inscriptiones antiquae totius orbis romani (1603) de Gruter (Capítol 2), i c) l’anàlisi filològica comparativa de les síl·loges més importants (Capítol 3). La segona part de la Tesi la conforma l’edició crítica pròpiament dita juntament amb el comentari de les inscripcions falses (Capítol 4). L’edició dels textos es basa en les conclusions estemmàtiques extretes de l’estudi del tercer capítol. A més de fixar el text llatí, s’adjunta un exhaustiu aparat crític, així com una traducció del text, amb què es precisa la interpretació dels epígrafs. Al final de l’edició s’inclouen uns índexs sobre el contingut dels epígrafs falsos segons el model dels indices epigraphici propis dels corpora d’inscripcions autèntiques. El comentari de les inscripcions té com a finalitat explicar el significat de l’epígraf (sempre que aquest no és obvi) i detectar les fonts que eventualment han estat utilitzades pels falsaris per a la fabricació de cada text, ja siguin epigràfiques, literàries o numismàtiques. Igualment, s’assenyalen els paral·lels interns existents entre els diversos falsos (tant els que conformen la nostra edició com la resta de falsos epigràfics llatins humanístics), i es noten els casos més interessants de repercussió historiogràfica i pervivència d’aquests falsos. En la conclusió (Capítol 5), l’autor ofereix una anàlisi global dels falsos epigràfics hispànics de finals del s. XV i principis del s. XVI, amb un apunt sobre el possible origen i identitat dels responsables dels processos de falsificació més importants. La Tesi es completa amb quatre índexs generals: de personatges (s. XIII-XVII), de cites clàssiques, de manuscrits i d’inscripcions.