Estudi de l'hemodinàmica intrarenal mitjançant l'Index de Resistivitat com a marcador d'afectació renal, risc cardiovascular i rigidesa arterial

• Autores: J. Calabia Martínez
• Directores de la Tesis: Martí Vallés Prats (dir. tes.), José Manuel Fernández Real Lemos (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Bonet i Sol (presid.), Albert Maroto Genover (secret.), Jaume Almirall Daly (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Nefrología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Dins de les mesures en la ona espectral intrarenal, l’índex de resistivitat (IRI) és el més conegut i estudiat com relacionat amb la valoració de la disfunció renal i el seu pronòstic. Així mateix s’ha relacionat amb marcadors de lesió d’òrgan diana i risc Càrdio-Vascular (RCV). Es realitza un estudi observacional de tall transversal per relacionar IRI amb variables de dany renal, RCV i rigidesa arterial. S’han estudiat 229 individus. L'IRI s’ha trobat significativament augmentat en pacients DM2 i amb insuficiència renal.S’ha correlacionat positivament amb l'edat i paràmetres de disfunció renal. A més s’han trobat correlacions positives i significatives amb tots els paràmetres de rigidesa arterial (VOP, AASI i pressió de pols de 24h), amb la disfunció endotelial, així com amb la càrrega ateromatosa (GIM i ITB). Els factors independents per a un IRI augmentat han estat l'edat, l'FG, la tensió arterial diastòlica de 24h, l'HbA1c i la rigidesa arterial. En resum, l’IRI es troba més elevat en diabètics i insuficients renals, i s’associa amb factors de risc càrdio-vasculars, amb rigidesa arterial i amb dany renal.