David Foix Tajuelo
RESUM Les reïnes epoxi constitueixen un dels polímers més emprats en el món de la industria, si bé presenten una sèrie d’inconvenients, els més importants dels quals són: la seva inherent fragilitat, la seva excessiva resistència tèrmica que en dificulta l’eliminació d’un substrat un cop finalitzada la seva vida útil i l’encongiment que experimenten durant el procés de curat. Per tal de reduir o eliminar aquests problemes aquesta tesi proposa l’ús de polímers hiperramificats així com polímers estrella i copolímers lineal-hiperramificat de bloc com a modificants químics de reïnes comercials. Amb aquesta estratègia s’han aconseguit millorar la tenacitat degut a efectes flexibilitzants o a separacions de fase del modificant en la matriu epoxídica, així com reduir l’encongiment en el curat o la degradabilitat de les reïnes, sense afectar altres propietats de la reïna com la seva Tg o la seva duresa.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados