Resumen de La polivalència periodística a les agències de notícies: Un estudi comparatiu entre els perfils professionals de l'ACN, EFE i Europa Press
La present investigació estudia la polivalència periodística de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i la compara amb els perfils professionals especialitzats de les delegacions catalanes d’EFE i Europa Press (EP). L’eficiència econòmica de la primera empresa depèn d’una fórmula, no exempta de tensions, basada en treballadors multitasca que acumulen un nombre elevat de feines simultànies i que contrasta amb el desplegament de fotògrafs, operadors de càmera i redactors de la segona –i també de la tercera excloent els fotògrafs– per prioritzar la qualitat del material produït. L'estudi pretén analitzar l'aposta per la multitasca de l’ACN tenint en compte la major eficiència productiva que pot suposar per a l'empresa sense oblidar les repercussions que pot tenir sobre la capacitat informativa dels seus redactors.?A través d’una metodologia, que s’ha valgut tant de tècniques quantitatives com qualitatives, s’han obtingut resultats després d’enquestar els periodistes de les tres agències, entrevistar els seus responsables, conviure durant dos anys amb redactors dels tres perfils en el seu espai de treball i, finalment, analitzar les dades disponibles sobre la seva productivitat. Les conclusions s’han abstret contextualitzant el treball de camp amb les aproximacions científiques ja existents –sobre polivalència professional, convergència comunicativa i agències de notícies– i amb les entrevistes i observacions que s’han fet a les agències ANSA (Itàlia) i AFP (França), escollides com a referents europeus d’aquests organismes per la seva proximitat amb l’Estat espanyol. El treball conclou que un model com el de l’ACN permet a una agència produir material informatiu de forma més eficient gràcies, en part, a un millor aprofitament de les innovacions tecnològiques. Per contra, es constata que la qualitat de les peces elaborades per professionals especialitzats és superior a la de les peces dels redactors polivalents, que treballen en unes condicions laborals més dures que les d’EFE o EP i se senten menys satisfets amb el resultat del seu esforç. En síntesi, l’opinió dominant a l‘ACN, més discutida a EFE que a EP, és que, sempre que s’eviti la sobrecàrrega que suposa afrontar simultàniament la producció de tots els formats de la multitasca –text, àudio, fotografia i, especialment, vídeo– la viabilitat del model sobreviu garantint un equilibri recomanable entre eficiència, qualitat i satisfacció professional.
