La pràctica epistolar a Catalunya (1700-1850): usos de la carta familiar

• Autores: Silvia Amor López
• Directores de la Tesis: Javier Antón Pelayo (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Castillo Gómez (presid.), Montserrat Jiménez Sureda (secret.), Massimo Palermo (voc.)
• Materias:
  • Historia
  • Sociología
    • Sociología cultural
      • Lengua y cultura
    • Grupos sociales
      • Familia, parentesco
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Durant l’Antic Règim les cartes acomplien diverses funcions, entre elles, les d’informar, instruir, entretenir i divulgar determinades idees o discursos entre la població. La segona meitat del segle XVIII i el XIX representen l’època de màxim esplendor de la correspondència com a mitjà de comunicació i sociabilitat a conseqüència, fonamentalment, de l’increment de la taxa d’alfabetitzats i del desenvolupament del sistema de correus espanyol. Les cartes privades dels nostres avantpassats, no concebudes amb cap intenció literària ni amb el propòsit d’ésser distribuïdes públicament, han esdevingut, amb el pas del temps, documents històrics molt valuosos que poden ésser examinats des de diferents òptiques i/o àmbits científics. Fins ara els que han donat a llum més estudis i publicacions són els literaris o lingüístics i els històrics però l’examen de la correspondència ha estat (i és) útil per a d’altres disciplines com l’antropologia, la sociologia, la paleografia, la diplomàtica, la filosofia i àdhuc la ciència. Els especialistes en història social de la cultura escrita analitzen la carta com a producte escrit i es fixen en els diferents usos, funcions i modalitats de les epístoles, el llenguatge emprat a les mateixes o l’extensió i utilitat social del gènere. A Catalunya, malgrat haver estat un territori especialment fèrtil quant a la producció i la conservació de correspondència epistolar, encara no s’ha localitzat, catalogat i donat a conèixer la totalitat d’aquest ric patrimoni documental ni s’han desenvolupat suficientment els estudis de conjunt sobre la matèria. La finalitat última que persegueix la nostra recerca és cobrir, en part, el buit actualment existent d’estudis relatius a la teoria i la pràctica d’escriptura epistolar circumscrits a l’àmbit territorial català, donant a conèixer, de retruc, algunes correspondències fins ara inèdites. Amb aquest propòsit, hem examinat una quinzena d’epistolaris o reculls de cartes familiars (intercanviades entre els membres d’una mateixa nissaga) dels segles XVIII i primera meitat del XIX fent servir un mètode d’anàlisi de les dades qualitatiu, diacrònic i basat en la selecció d’una mostra representativa d’epístoles i en l’observació d’una sèrie d’ítems. El nostre estudi presta una especial atenció a les característiques formals i temàtiques de les cartes amb la intenció d’establir fins a quin punt la pràctica epistolar s’atenia amb les disposicions teòriques del moment; conèixer quins eren els principals temes de què tractaven les epístoles; i a partir d’aquesta informació, inferir quins foren els usos que hom donà a la correspondència epistolar durant les mencionades centúries i acostar-nos (amb totes les prevencions possibles) a la idiosincràsia de les relacions familiars