Resumen de Anàlisi sociològica del règim d’oficialitat lingüística al domini territorial meridional de la llengua catalana durant la Segona República espanyola (1931-1938)
Aquesta recerca té com a objecte d’estudi el règim d’oficialitat lingüística durant la Segona República espanyola al domini territorial meridional de la llengua catalana. Un dels objectius teòrics centrals d'aquesta recerca és la indexació històrica del concepte de llengua oficial a partir de l'anàlisi del conflicte lingüístic al domini català meridional. D'antuvi, se'n pretén resseguir l'origen, el context d'emergència, l'objectiu amb què fou introduït al llenguatge polític català i espanyol i la manera en què fou rebut a l'ordenament jurídic. I, en segon lloc, volem analitzar el significat, abast i aplicació d'aquest concepte a la legislació espanyola i catalana de la Segona República. El capítol introductori voldria aportar una visió sintètica dels conceptes bàsics utilitzats per la sociolingüística teòrica per a explicar els conflictes lingüístics, com també un estat de la qüestió sobre la dinàmica del conflicte des de l'inici del procés de penetració de l'idioma castellà al domini territorial del català, tant des de la perspectiva sociolingüística com des de la sociologia del dret. El capítol primer ressegueix l'origen del concepte de llengua oficial, tant des de la perspectiva sociològica i política. El capítol segon analitza els criteris lingüístics prefigurats pel govern de l'efímera República catalana, els decrets del govern provisional de la República espanyola amb contingut rellevant des del punt de vista sociolingüístic, com també el tractament del règim lingüístic i de les qüestions que, directament o indirecta, hi són connexes al Projecte de l'Estatut de Catalunya aprovat per la Diputació provisional de la Generalitat i plebiscitat en referèndum pel poble masculí de Catalunya i a la Constitució de la República espanyola. El capítol tercer s'ocupa de l'anàlisi de l'Estatut de Catalunya aprovat per les Corts de la República, mentre que el quart es dedica al desenvolupament infraestatutari que dels preceptes amb contingut lingüístic d'aquest Estatut dugué a terme la Generalitat. Finalment, el capítol cinquè tracta els diversos avantprojectes i projectes d'Estatut proposats per al País Valencià i les illes Balears i Pitiüses, cap dels quals atengué estat parlamentari.
