Work-family issues in contemporary Europe

• Autores: Caroline Straub
• Directores de la Tesis: Simon L. Dolan (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2009
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Shay Tzafrir (presid.), Conxita Folguera Bellmunt (secret.), Kety Jauregui Machuca (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Temes que relacionen la família amb el treball estan captant cada vegada més l'atenció tant del sector privat com del públic. La Unió Europea promou assumptes com la baixes motivades pels fills, l'atenció als menors, l'equilibri entre la vida personal i el treball, i la flexibilitat horària. Així mateix promou canvis a l'entorn, l'estructura i l'organització del lloc de treball. En una línea similar, una creixent pressió per part de la població ha despertat l'interès de les principals empreses per millorar l'equilibri entre ocupació i vida privada dels seus empleats. Avui dia moltes empreses destaquen les preocupacions per la qualitat de vida com un tema de prioritat social. Però on es troba l'origen d'aquesta major conscienciació dels governs i les empreses i una major voluntat d'invertir en la millora de l'equilibri feina-vida dels ciutadans i els empleats? Les causes d'aquesta major receptivitat són en general les conseqüències de canvis sociodemogràfics. A les darreres dècades les dones s'han sumat a les files dels treballadors a una escala massiva. Motivades pel moviment a favor de les dones, que va aconseguir difondre la seva reclamació per la igualtat d'oportunitats tant a l'educació com a l'ocupació, les dones ara es dediquen a tot tipus d'activitats fora de la llar. Les dones de tota Europa, per terme mitjà, ocupen el 40% de les ocupacions a temps complet i el 32% dels llocs directius. La pressió econòmica, en forma de reducció de salaris per als homes, va fer que un gran nombre de dones sortissin a treballar a temps parcial, i va obligar a homes i dones per igual a augmentar les seves jornades laborals per a poder mantenir el seu nivell de vida. L'aportació de dos sous s'ha convertit en una necessitat econòmica per a un nombre creixent de famílies. A més, cada vegada hi ha més progenitors solters, parelles a les quals ambdós tenen una carrera professional, i homes plenament dedicats a cuidar dels seus fills. Per a aquestes persones, i d'altres interessades a compaginar el treball amb la família, trobar un equilibri entre les dues esferes s'ha convertit en una qüestió primordial de la seva vida. Les empreses adopten estratègies per a superar aquests problemes tot aplicant polítiques i programes dirigits a aportar als treballadors recursos que els ajuden a compaginar la dedicació a la família amb la seva carrera professional. Les típiques pràctiques inclouen horaris flexibles, jornades laborals més breus, un lloc de treball compartit per més d'un treballador, el tele-treball, serveis d'atenció per als fills, i arranjaments especials de permisos de maternitat per poder ajudar als treballadors a satisfer les necessitats familiars i personals. Se sap que aquest tipus de pràctiques eleven el nivell de satisfacció laboral, milloren l'ètica i la motivació en el lloc de treball, redueixen l'absentisme i els índexs d'abandó; augmenten la satisfacció de la compaginació entre treball i família, i disminueixen l'estrès i els conflictes que comporta. No obstant això, diversos estudis també han revelat poca o cap relació entre els beneficis que s'ofereixen als empleats o els que usen i el conflicto família-feina. La disponibilitat formal de pràctiques família-feina per si soles tenien una modesta incidència en els resultats de valor tant en el cas dels individus com per a les organitzacions. Els experts proposen que més aviat són altres factors els quals incideixen més a l'hora de reduir el conflicte o estrès família-feina, com és el cas de rebre suport per part dels companys i dels supervisors; a més que els empleats entenguin que poden utilitzar aquestes polítiques sense témer conseqüències negatives a la seva feina ni a la seva carrera professional. Així que des de la investigació i des de la pràctica s'assenyala la importància d'anar més enllà de la formulació de practiques feina-vida cap a un canvi a la cultura de l'organització. El desenvolupament d'una cultura feina-vida que dóna suport i valora la integració del treball i la vida familiar dels empleats es converteix en una necessitat per a poder reduir la falta de sintonia entre la feina i la família. Les investigacions futures haurien de començar a fixar-se en allò que contribueix a una cultura del suport i allò que restringeix la capacitat d'una organització per a crear una cultura laboralfamiliar per als seus empleats.