En aquest treball es parla del llenguatge amb un enfocament biolingüístic. A la primera part planteig la qüestió de l'evolució del llenguatge, emfasitzant que els recents casos d'hibridació trobats obliguen a repensar l'especificitat humana del llenguatge. Això duu a revisar els trets que suposadament caracteritzen la facultat del llenguatge, per clarificar-los conceptualment i aplicar-los a diversos exemples al.legats. En particular, la tesi s'articula entorn de la recursió, la dualitat de patró i la suposada especificitat del sistema vocal. Les conclusions principals a les quals s'arriba són: que l'H. neanderthalensis podria parlar com nosaltres degut a la morfología del seu sistema vocal; que la recursió sembla ser una característica exclusivament humana, però possiblement no específica del llenguatge, i que apareix en el desenvolupament quan el lexicó adquireix un cert tamany; i que la dualitat de patró és una propietat del senyal emès, i no pas amb un mecanisme cognitiu.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados