Resumen de Ecografia perineal en l’estudi de la incontinència urinària d’esforç (IUE): optimització dels resultats quirúrgics tesi doctoral presentada pel llicenciat
INTRODUCCIÓ: La incontinència urinària afecta aproximadament un 12.2% de la nostra població. El tipus més freqüent és la incontinència urinària d’esforç, que presenta com a primer esglaó terapèutic el tractament rehabilitador. Quan aquest no és efectiu, el següent pas és la realització de tècnica de banda de malla lliure de tensió. La cirurgia per la correcció de la incontinència urinària d’esforç presenta una complicació a llarg termini que suposa una important afectació de la qualitat de vida de les nostres pacients: la urgència miccional de novo. OBJECTIU: L’objectiu principal de l’estudi és avaluar mitjançant ecografia perineal la zona de uretra, coll vesical i bufeta urinària per tal de definir aquells factors ecogràfics que puguin relacionar-se amb la taxa d’urgència miccional i incontinència d’urgència de novo. MATERIAL I MÈTODES: Estudi prospectiu observacional realitzat a pacients amb incontinència urinària d’esforç clínica i urodinàmica, que es sotmeten a una tècnica de banda de malla lliure de tensió. Es realitza un test de qualitat de vida ICIQ-SF i una ecografia introital-perineal abans de la intervenció quirúrgica. Es realitza la tècnica quirúrgica segons la descripció de DeLeval (I-STOP-O©). Es realitza la ecografia postquirúrgica als tres mesos de la intervenció, seguit d’un nou control clínic als sis mesos postquirúrgics. La definició d’urgència miccional és la consensuada per ICS-IUGA, i s’ha combinat amb el resultat del ICIQ-SF. La recollida de dades s’ha realitzat amb una base de dades Access©, amb un anàlisi estadístic amb SAS©. RESULTATS: Cada augment de 5 punts de l’índex de massa corporal s’associa a un Odds ratio de 1.74 de tenir urgència de novo. La cirurgia de prolapse associada a la cirurgia antiincontinència no sembla presentar resultats diferents respecte a la cirurgia única. En l’estudi de les variables ecogràfiques preoperatòries l’estudi del gruix vesical premiccional menor o mayor-igual a 6 mm ens dona un valora predictiu positiu baix (0.55) , però un valor predictiu negatiu de 0.92. Aquests valors es mantenen a nivell de premiccional postoperatori. L’estudi de les altres variables ecogràfiques postoperatòries també indiquen que el canvi del lliscament uretral (la seva reducció) es dóna en el grup de curació, no en el grup d’urgència que no canvia. A més, també s’observa un lleuger augment del volum residual després de la cirurgia. CONCLUSIONS: L’IMC elevat sembla associar-se a major incontinència d’urgència de novo. El gruix vesical menor a 6 mm sembla relacionar-se amb absència d’aquesta clínica.
