Resumen de Ús de fàrmacs antidepressius i antipsicòtics per part de la població immigrant i autòctona de la regió sanitària de Lleida. Anàlisi de les desigualtats en l’exposició i en l’adherència al tractament
L'estrès i el dol associats a la migració, així com la manca d'equitat en l'accés als serveis sanitaris influeixen negativament en la salut mental. Aquesta tesi té com objectiu determinar si l'exposició i l'adherència a antidepressius i antipsicòtics és diferent entre autòctons i immigrants d'una regió espanyola. S'han realitzat quatre estudis entre 2007 i 2009 a partir de les dispensacions de fàrmacs a la població de la regió. Tots els grups immigrants reben menys antidepressius i antipsicòtics que la població autòctona d'igual edat i sexe, amb diferències entre grups. El risc relatiu d'abandonament dels antidepressius és un 28% major en els immigrants; el 36,8% abandona el primer mes i només el 29,5% manté una bona adherència, davant el 38,8% dels autòctons. L'adherència als antipsicòtics és bona en el 19,1% dels immigrants i el 40,4% dels autòctons. Les diferències trobades indiquen la necessitat d'aprofundir en les causes per establir les polítiques d'actuació necessàries.
