Resumen de Managing research projects: judgment as a source of creativity
Núria Nadal Burgués
Des de la Segona Guerra Mundial, la investigació científica s’ha organitzat en projectes i s’ha gestionat aplicant els mètodes habituals de la Gestió de Projectes (Project Management). Aquests mètodes presenten importants avantatges però tenen algunes limitacions. Aquesta tesi doctoral és una aportació bàsica al tema de la tensió entre creativitat i productivitat, en la direcció de la investigació científica a través dels mètodes propis de la Gestió de Projectes. I de forma més general, destaca la funció del judici creatiu en l’execució de projectes on les operacions estan clarament especificades i determinen el desenvolupament del projecte. El propòsit de la Gestió de Projectes és controlar i coordinar el projecte de forma racional, això suposa especificar de forma precisa l’objectiu i l’abast de les seves operacions. Aquests requisits no es poden assolir en projectes que tenen un objectiu ambigu i requereixen creativitat. El concepte fenomenològic de projecte mental desenvolupat per Alfred Schutz és més flexible i la seva aplicació amplia els aspectes tècnics de la Gestió de Projectes. La seva teoria de l’acció intencional suposa que cada acció canvia l’estat present de les coses i està composta d’un propòsit, un projecte mental que és un assaig de l’acte futur, i la realització de l’acte. Des d’aquí, introdueix el concepte de subacció i l’enfoc crític de que tota acció repetida és una acció nova, similar a una acció prèviament realitzada. Aquest treball d’investigació emfatitza que els aspectes següents, presents en la gestió de projectes, requereixen judici, i que per lo tant possibiliten espais per a la creativitat. Primer, que el projecte mental d’una nova acció es crea combinant varies subaccions ja realitzades. Segon, la comprensió de que cada acció és similar a les altres accions ja realitzades. I tercer, que el projecte mental pot ser considerat com una hipòtesis del que ocorrerà quan s’executi l’acció. El judici s’ocupa d’aquestes semblances i adverteix a l’actor d’altres temes i desenvolupaments possibles. Addicionalment, aquest treball introdueix una perspectiva nova del concepte de rutina, de la seva evolució i del seu funció en la investigació científica, i manifesta la profunda relació entre retòrica i judici. La investigació empírica està associada al context d’una important infraestructura científica espanyola, el Barcelona Supercomputing Center (BSC). I en primer lloc, desenvolupa la creació d’aquesta organització científica, lo qual permet presentar alguns aspectes importants sobre la tensió entre la estructura organitzativa i la agencia dels investigadors. Seguidament, desenvolupa els temes relacionats amb la tensió entre creativitat i productivitat en l’execució de projectes, que prèviament s’han desenvolupat en el marc conceptual, com son la noció de projecte que tenen els investigadors o la implicació del judici en la execució dels seus projectes. L’aportació de la tesis doctoral, en quan a la gestió científica i de projectes, amplia la gestió de projectes que ofereixen els mètodes habituals de la Gestió de Projectes (Project Management).
