Capture, restraint and transport stress in Southern chamois (Rupicapra pyrenaica). Modulation with acepromazine and evaluation using physiological parameters

• Autores: Jorge R. López Olvera
• Directores de la Tesis: Ignasi Marco Sánchez (dir. tes.), Santiago Lavín González (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2004
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Luis León Vizcaíno (presid.), Rafaela Cuenca Varela (secret.), Pier Giuseppe Meneguz (voc.), Jordi Montané Giralt (voc.), Xavier Manteca Vilanova (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología animal (zoología)
      • Patología animal
      • Fisiología animal
  • Ciencias agrarias
    • Ciencias veterinarias
      • Patología
      • Fisiología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • L'objectiu és valorar l'estrès de captura, maneig i transport en l'isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica) capturat mitjançant xarxes verticals, i determinar la viabilitat de tècniques no invasives (freqüència cardíaca, temperatura rectal i cortisol salival) per a mesurar la resposta d'estrès. La manca de valors de referència previs fiables va fer necessari establir-los per a valorar canvis. Es van determinar els millors indicadors d'estrès i es va avaluar l'efecte de l'acepromazina en l'estrès de captura i transport.Es van capturar isards pirinencs amb xarxes verticals. Amb les primeres mostres de sang, obtingudes a la captura, es van establir valors de referència. Després els animals van passar tres hores d'immobilització física o es van transportar, per a estudiar l'estrès d'immobilització i transport, respectivament. Els animals es van dividir a l'atzar en tractament (acepromazina) i control (sèrum). L'efecte del sexe i la seva interacció amb el tractament es van considerar al grup immobilitzat. La freqüència cardíaca i la temperatura rectal es van registrar durant l'estudi. Es van obtenir mostres de sang cada hora dels isards immobilitzats, mentre que dels transportats es van obtenir a la captura i immediatament abans i després del transport.Els resultats de captura van ser similars o millors que els descrits prèviament per l'isard alpí.Es descriuen els primers valors de referència per l'isard pirinenc capturat mitjançant xarxes verticals. Es van trobar diferències degudes a sexe, estació i edat, establint valors de referència independents. La freqüència cardíaca va augmentar només als animals control durant el transport, mentre que la temperatura va descendir a tots els grups. Els paràmetres eritrocitaris (recompte d'eritròcits, concentració d'hemoglobina i valor hematòcrit) van disminuir a tots els grups. Els leucòcits van passar de limfocitosis inicial a neutrofília amb limfopènia, augmentant el recompte leucocitari durant l'estudi. Monòcits i neutròfils en banda van augmentar als isards tractats immobilitats i als controls transportats. Colesterol, triglicèrids, lactat, creatinina, fosfatasa alcalina, clorurs i potassi van disminuir, i cortisol, bilirubina total, urea i activitat enzimàtica sèrica (ALT, AST, CK i LDH) van augmentar. La glucosa va augmentar primer per a disminuir després. El sodi va augmentar als isards controls immobilitzats i va disminuir als tractats transportats.Les diferències entre mascles i femelles en paràmetres eritrocitaris, glucosa, bilirubina, creatinina, clorurs i potassi indiquen una resposta catecolamínica més intensa a femelles, mentre que les diferències en limfòcits, cortisol i ALT suggereixen una resposta adrenocortical superior en mascles.El transport va ser més estressant que la immobilització, com indiquen les diferències en freqüència cardíaca, paràmetres eritrocitaris, creatinina, urea, ALT, CK, LDH, clorurs i sodi. L'acepromazina va millorar el benestar i va disminuir el risc als isards tractats, la freqüència cardíaca dels quals no va augmentar durant el transport, van tenir valors inferiors i una estabilització més ràpida de la temperatura rectal, disminucions més grans amb valors significativament inferiors als paràmetres eritrocitaris, creatinina, urea, sodi i potassi, i increments menors de l'activitat enzimàtica sèrica (ALT, AST, CK i LDH). Encara que alguns dels efectes positius de l'acepromazina es poden deure a la seva acció tranquil·litzant central, la majoria d'avantatges es poden atribuir al seu efecte bloquejant α-adrenèrgic a melsa, ronyó i vasos sanguinis musculars. L'efecte central de l'acepromazina sembla dependre de l'agent estressant, donat que monòcits, neutròfils en banda i cortisol van augmentar als isards tractats immobilitzats i als isards controls transportats, indicant una major excitació. L'acepromazina també va tenir un efecte tranquil·litzant i protector superior a femelles, com demostren temperatura, ALT, AST, CK, LDH, clorurs i potassi.La concentració salival de cortisol va tenir bona correlació amb la concentració sèrica, i pot ser una eina no invasiva útil per valorar la resposta d'estrès.