Resumen de El ? (=KI) en la Filosofía de Yuasa. La unidad corpóreo espiritual como clave antropológica de la apertura personal a la transcedencia
Moe Kuwano
El tema principal d’aquesta tesi és considerar la noció sinojaponesa del Ki en la filosofia de Yasuo Yuasa com a fil conductor per a la seva recerca antropològica i el seu camí vers la transcendència. Calia constatar que l’aportació de Yuasa és principalment la seva determinació del lloc del Ki en la corporalitat i, per tal de fer-ho, centrar en aquest punt el tema de la present tesi. Aquesta tesi està dividida en sis capítols: En el primer capítol, tractem de Yasuo Yuasa en la seva circumstància, vida i pensament i, el seu influx i el desenvolupament del seu pensament en alguns autors actuals. En el segon capítol, abordem com Yuasa ha arribat a tenir la idea del Ki com a clau de la unitat corpòria-espiritual i l’obertura a la transcendència, mitjançant un recorregut per la seva obra. Al llarg de tota la seva obra, podem trobar les preguntes radicals sobre sí mateix, sobre el món, sobre l’origen que els transcendeix. Yuasa les anomena Ethos, els corrents filosòfics espirituals latents i fonamentals en el fons de cada tradició i cultura. En el tercer capítol, tractem una visió de conjunt al voltant de la noció del Ki i la tradició de pensament que l’acompanya per tal d’introduir el seu sentit i les seves funciones fonamentals. Per això, pretenem analitzar-la tant des de la perspectiva del seu sentit etimològic i de llurs diverses accepcions en l’ús del llenguatge, com des del punt de vista històric i de llurs diverses dimensions. En el quart capítol, considerem l’aspecte de l’ésser humà com a unitat cos-ment i el seu doble caràcter; ésser immanent i transcendent del món. En abordar la qüestió de la transcendència i de la immanència en la filosofia existencial que es troba en els filòsofs moderns japonesos, Yuasa sent la necessitat de remuntar-se a l’ontologia en la tradició occidental com ara la de Sant Tomàs. La forma d’aquest pensament ontològic (o metafísic) té uns aspectes universals i equivalents amb el pensament tradicional d’Orient que es troba en el fons de la filosofia existencial en la modernitat japonesa. A partir d’aquesta base, en el cinquè capítol, intentem analitzar si existeix la pregunta vers la transcendència en la tradició oriental, especialment la tradició xinesa japonesa representada per Yuasa. Yuasa té en compte la unitat corpòria-espiritual com a obertura a la pregunta vers la transcendència. La clau d’aquesta unitat és el Ki, el qual, segons Yuasa, és el flux que té una funció fisiològica i psicològica, així com també una funció espiritual, que fa connectar a l’ésser humà amb el món exterior. La idea del Ki ens fa abastar la visió de l’ésser humà al llarg de la història del pensament científic i antropològic i religiós o espiritual. Per això, intentarem analitzar la noció del Ki des de tres perspectives: científica, antropològica i espiritual. En el sisè capítol, finalment, tractem la pràctica del shugyô la qual té un sentit molt important a fi de poder considerar la teoria oriental de la unitat cos-ment i és una clau per tal de comprendre la transcendència en la tradició oriental. El shugyô indica l’ascesi, la pràctica o la formació del cultiu d’un mateix. Dins el concepte del shugyô Yuasa distingeix entre la praxi exterior (preceptes sîla) i la praxi interior (contemplació samâdhi). Ens fixem especialment en la praxi interior que és l’activitat que s’orienta cap a la pròpia interioritat de l’ésser humà, el significat del qual és equivalent a la vida contemplativa en el terme occidental.
