Resumen de Disseny i caracterització d’etiquetes d’identificació per radiofreqüència (rfid) de doble banda basades en conceptes de metamaterials
Ferran Paredes Marco
La identificació per radiofreqüència (RFID) és una tecnologia de comunicació sense fils entre un lector i un transductor anomenat etiqueta, que s’adhereix als objectes per a identificar-los o emmagatzemar-ne informació. A diferència dels seus predecessors, els codis de barres òptics, l’enllaç de comunicació no requereix visió directe i es poden llegir múltiples etiquetes al mateix instant de temps. El rang d’operació és significativament superior també. Totes aquestes característiques afavoreixen el desenvolupament del que serà, segons els experts, la revolució de la Internet de les Coses, que permetrà identificar qualsevol objecte etiquetat des de qualsevol ordinador, instantàniament. Només dos factors impedeixen el desenvolupament i expansió de la tecnologia RFID: la falta d’uniformitat en la estandardització i els costos dels sistemes RFID, que van disminuint ràpidament any rere any. La finalitat de la tesi és abordar i aportar solucions a la falta d’homogeneïtat en els estàndards de RFID en el rang de freqüències ultra altes (UHF). L’objectiu, per tant, es centra en dissenyar etiquetes RFID per operar en les bandes de freqüència de les diferents regions del món. És a dir, es dissenyaran etiquetes RFID duals en freqüència per operar en diferents regions. Per aconseguir aquesta fita es desenvolupa un mètode pertorbatiu mitjançant les línies de transmissió artificials de tipus ressonant, basades en conceptes metamaterial. Aquestes línies permeten cert control dels paràmetres elèctrics de les xarxes d’adaptació que es concatenaran entre l’antena i el xip de l’etiqueta RFID. Així, aprofitant les característiques de controlabilitat dels metamaterials, s’implementen etiquetes RFID multibanda. L’estudi analític del mètode pertorbatiu, així com el disseny, fabricació i mesura de les etiquetes RFID són els blocs principals d’aquest treball.
