Rational Design and Testing of Novel HIV T Cell Immunogens
- Autores: Beatriz Mothe Pujadas
- Directores de la Tesis: Christian Brander (dir. tes.), Bonaventura Clotet Sala (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Celestino Rey Joly (presid.), Josep Maria Miró Meda (secret.), Lucy Dorrell (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu caracteritzar millor les respostes VIH específiques de les cèl·lules T (CTL), identificar les dianes virals implicades en el control del virus i desenvolupar com aquesta informació s'ha incorporat en el disseny d’un inmunogen per a una futura vacuna contra el VIH. S’inicia amb una introducció actualitzada i àmpliament referenciada sobre el VIH/sida, inclosos aspectes històrics i epidemiològics de l’epidèmia, així com una visió des de la virologia i la immunologia de les dificultats en el desenvolupament de vacunes eficaces contra el VIH. En el primer capítol, es revisa la interacció entre factors virals, característiques genètiques de l’hoste i mecanismes immunològics implicats en el control del VIH. S’han incorporat les troballes més recents sobre aspectes immunològics -especialment en CTL- correlacionats amb l’evolució de la malaltia. A més, s’exposen els nous coneixements sobre com l'evolució viral és modula per diferències en la freqüència de característiques genètiques de l'hoste en les diferents regions del món. Es desenvolupa alhora la importància de discernir millor entre causa i efecte dels marcadors immunològics associats amb el control relatiu de la infecció pel VIH, doncs els factors que són un mer reflex de la replicació continguda del virus per altres motius poden induir a errors de concepte que s’incorporin al disseny de noves vacunes. Al llarg del segon capítol, s’exposa la identificació de 26 dianes virals (OLP) del VIH més potents per induir respostes CTL associades amb un millor control de la replicació viral en tres cohorts molt àmplies de pacients infectats. Es demostra que l'efecte dels OLP identificats en les càrregues virals dels pacients és tan fort com l'associat a la influència de l’ HLA individual. Alhora, les dianes identificades com a beneficioses van resultar trobar-se en regions més conservades dins del genoma viral, fet que està en relació amb treballs d’altres grups enfocats en els elements conservats del virus. Una contribució important del nostre treball és la incorporació d'una quantitat significativa de dades d’ immunogenicitat real, ja que no totes les regions conservades del proteoma viral són igualment immunogèniques i per tant, no totes poden considerar-se igualment beneficioses. En el tercer capítol, es va associar l’avidesa funcional i la capacitat de reaccionar amb variants virals amb el control del VIH. En aquest treball, es va incloure un grup d'individus infectats pel VIH amb un fenotip de 'controlador' i ‘progressor’ del que es van excloure deliberadament tots els participants que expressaven alguns dels HLA prèviament coneguts com a favorables en la infecció per VIH, per tal d’evitar el possible biaix a causa de la dominància de CTLs dirigides a epítops restringits per aquests al·lels beneficiosos. La idea és trobar resultats que siguin el màxim de traduïbles a la població general, on aquests HLA es presenten a unes freqüències molt baixes. El nostre treball alhora complementa una visió més amplia de la funcionalitat de les CTL. Tot i la limitació de l'avaluació d'una sola funció efectora (excreció d’IFN?) el fet que l'avidesa es mostri estar vinculada a la reactivitat creuada, pot ser determinant per la inducció de respostes amb gran ‘profunditat’ (reactivitat creuada a variants virals) i així ajudar a contenir l’escapament a la pressió immunològica així com respondre a l’enorme diversitat viral, alguns dels principals obstacles en el desenvolupament de vacunes. Finalment, tots els resultats van ser incorporats per dissenyar una nova seqüència per a un immunogen reduccionista, que té com a objectiu cobrir un ampli repertori d’HLA, trencar amb la inmunodominància de respostes induïdes a regions que no apareixen com especialment beneficioses en les cohorts que hem testat alhora que tractar d'enfocar la inducció de respostes cap a les dianes virals identificades com a més beneficioses. Es va construir un plàsmid de DNA que expressa l’inmunogen dissenyat d’una forma estable in vitro. Es presenten els primers assaigs in vivo en ratolins C57BL/6 en els que l’immunogen va induir una resposta immunològica CTL particularment amplia. Al llarg de la discussió s’elaboren el punts forts i febles dels nostres resultats en un context més ampli del camp i es descriu la orientació futura del nostre treball.
