Resumen de Època global i conformisme. La desespacialització d’allò polític
David Gràcia Albareda
Aquesta tesi proposa i elabora una aproximació al fenomen del conformisme en època global. En primer lloc, es proposa un desplaçament respecte dels camps en els quals la qüestió ha estat normalment tractada: els de la sociologia i la psicologia social. D’una banda, ha estat en aquests on el fenomen del conformisme social ha estat vinculat a les nocions de conformitat i influència social, per tal d’explicar-lo –en modes i des de corrents diverses– com una relació entre un subjecte –individual o col·lectiu– i la realitat social; una relació que es resol, a la fi, en modes d’actitud. D’altra banda, ha estat des d’aquests camps que s’ha bastit la idea que, en el nostre context socio-històric i cultural, generalment compartim sobre què és ser conformista o inconformista. En la primera part de la tesi aquest desplaçament s’implica amb la construcció d’una constel·lació conceptual que vincula constitutivament les nocions de forma –lexema de ‘conformisme’– i de processos de conformació, amb les d’allò polític i de (des)politització, i amb les d’espai i espacialitat. En efecte, el desplaçament des de l’actitud del (in)conformista cap a les formes i processos de conformació que tenen lloc en cada context geohistòric, obre la via a assenyalar com a constitutives dels fenòmens de conformisme les seves dimensions política i espacial. La noció cabdal de ‘producció de l’espai’ aportada per Henri Lefebvre en el seu moment, posava de relleu el fet que els espais que habitem, usem i concebem no són pas suports neutres sobre els quals es desenvolupa la vida social. Juntament amb Michel Foucault i altres pensadors/es rellevants situats al voltant o propers al que en ciències socials es coneix com spatial turn, s’assenyala, d’una banda, el caire estratègic i polític implicat de la producció d’espacialitats (formes de l’espai), d’altra banda, l’ocultació d’aquest caire sota les formes i dinàmiques del capitalisme i, finalment, els efectes conformadors que això té sobre els individus, especialment en les formes de vida social i urbana preeminents en el nostre context global. Des d’aquí, la segona part de la tesi consisteix a desplegar els elements que han de servir per indicar i confrontar-se amb processos i espais de conformació en l’època global, tot tenint en compte, des d’una mirada històrica i genealògica, herències modernes, especialment quant a concepcions, usos i pràctiques espacials i, al seu torn, quant a la preeminència moderna i tardomoderna del temps –en termes de progrés i emancipació, o bé d’actualitat– sobre un espai dominable i gestionable. Entren en joc, aleshores, factors que s’articulen al voltant d’un procés modern de privatització de l’existència, de “desaparició de l’entre” que és a la base de la desespacialització d’allò polític, i que s’impliquen amb processos d’immunització del procés de la vida, d’una banda, i de progressiva naturalització de les formes del capitalisme postfordista en l’entorn global, de l’altra. Així, una anàlisi crítica dels discursos de la globalitat permet mostrar la ciutat com a espacialitat privilegiada per als processos de conformació, com a escenari preeminent per a una vida progressivament privada dels espais d’experiència, en favor d’un conduir-se en els escenaris proliferants que ofereix una vida urbana saturada d’imatges, signes, mercaderies, opcions. Al final de la tesi es proposa pensar espais de politització en aquest entorn global i urbà.
