Resumen de El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918) Afirmació, lluita i festa
Tal i com apunta el títol, la tesi El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa és un treball de recerca sobre l’evolució del 1er de Maig des de la primera celebració, l’any 1890, fins a finals de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918. Uns anys que van servir per afirmar la jornada com el dia del treballador així com definir la forma de la celebració, un dia de lluita o un dia de festa. Una forma que es definirà a partir de les postures vers la jornada que mantindran les tres corrents ideològiques que van influir en el moviment obrer català durant el període que va del 1890 al 1918: el socialisme- marxista, l’anarquisme i el republicanisme. Cadascuna d’elles enfocava la jornada des de diferents perspectives a partir tant de l’origen atribuït com de l’objectiu a assolir amb el 1er de Maig. El resultat es una celebració caracteritzada per la lluita, cas anarquista, o una visió reivindicativa alhora que festiva, cas dels socialistes i a la qual donarien suport els republicans. En aquest sentit també les realitats locals van establir uns 1er de Maig diferents a partir de la força que tenia el moviment obrer local i les relacions amb els altres sectors socials de les poblacions. Així tenim Barcelona com el centre de poder econòmic i on es trobava el moviment obrer associat més fort; poblacions amb un important teixit industrial com Sabadell, Mataró o Manresa i per tant amb un important moviment obrer, a prop de la postura anarquista la primera i marxista i republicanes les dues darreres; viles importants durant la primera industrialització, però en una situació de crisi des dels vuitanta, cas de les poblacions del Baix Empordà com Sant Feliu o Palafrugell, de la Muntanya com Vic o Olot, o de l’interior com Igualada, situació que dona lloc a un moviment associatiu feble; i poblacions poc desenvolupades industrialment com Ripoll, Figueres o Tortosa. El resultat és un 1er de Maig amb programes diferents però amb un mateix protagonista, l’obrer. Per aquesta raó la jornada del 1er de Maig es va convertir en un símbol del moviment obrer, un referent del futur, un dia en el qual els obrers disposaven del seu temps i de l’espai central de les seves viles, del qual eren exclosos la resta de l’any. Al voltant d’aquest símbol es forma una simbologia pròpia de la jornada, nous símbols es fonen amb ja existents propis o compartits: la bandera, els lemes, les cançons, els actes que creen un ambient propi, tot això conforme un codi simbòlic que dona una significació pròpia al 1er de Maig, un dia en el que el protagonista és un sector de la societat el qual era al marge del sistema polític.
