Dèficit de vitamina d entre la gent gran. Estudi epidemiològic i conseqüències clíniques associades

• Autores: Montserrat Vaqueiro Subirats
• Directores de la Tesis: Jaume Almirall Daly (dir. tes.), Marisa Baré i Mañas (dir. tes.), Ferrán Segura Porta (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Celestino Rey Joly Barroso (presid.), Montserrat Núñez Juárez (secret.), Alberto Martínez Vea (voc.)
• Materias:
  • Física
    • Óptica
      • Radiación ultravioleta
  • Química
    • Bioquímica
      • Vitaminas
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Geriatría
    • Epidemiología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La tesi titulada “Dèficit de vitamina D entre la gent gran. Estudi epidemiològic i conseqüències clíniques associades”, es presenta estructurada en tres articles originals dins la mateixa línea, realitzats en una mostra representativa de la població ambulatòria major de 64 anys de la nostra àrea. En el primer s’analitza el llindar de 25[OH]D sèrica a partir del qual es produeixen la majoria dels increments dels valors de parathormona (PTH), donat el consens en que l’estat òptim és el que manté la PTH en intervals de normalitat, per evitar un hiperparatiroïdisme secundari que contribueix a la fragilitat de l’os i al risc de fractures. El 95% de les elevacions de la PTH es van observar per concentracions de 25[OH]D < 25ng/ml. Considerant aquest punt de tall es va estimar la prevalença d’hipovitaminosi D (87%), diferenciant les categories d’insuficiència (70,3%) i deficiència (16,7%), pel risc associat a cadascuna. La concentració mitjana de 25[OH]D, 17(7,5), va resultar molt inferior a la recomanada. Es corrobora la correlació negativa entre la PTH i els valors de vitamina D (VD). El llindar de normalitat podria correspondre a valors de 25[OH]D ? 25 ng / ml. En el segon treball s’analitzen els possibles factors relacionats amb la hipovitaminosi D en aquesta població sense factors de risc coneguts. El perfil de la població correspon a persones sense incapacitat funcional, amb estudis bàsics, que viuen pisos i en parella. El 69,3% declaren escassa exposició al sol. La mitjana de consum de calci i VD és molt inferior a la recomanada, més en els de major edat. La edat mitjana de les persones amb deficiència va ser lleugerament superior. El 92,5% de les persones amb deficiència van declarar escassa exposició al sol. El valor mig de PTH va ser especialment elevat en el grup amb deficiència. Dels paràmetres analítics estudiats, la PTH i la fosfatasa alcalina mostraven una associació negativa i estadísticament significativa amb l’estat de VD. En l’anàlisi multivariant, les úniques variables associades de forma independent i significativa amb la situació de deficiència són un índex de Barthel ? 90, l’exposició solar escassa i viure en un pis. Es confirma una situació de risc per la salut en les persones grans de la nostra àrea i que la poca exposició al sol està associada a una probabilitat de dèficit de vitamina D. Finalment, en el tercer treball, dins el concepte actual de la importància de la VD com a modulador de diversos sistemes biològics (el receptor de la VD s’ha identificat en més de 50 teixits diferents), s’analitza la relació dels nivells de VD amb les xifres de tensió arterial (TA) en aquesta població, tenint en compte la seva importància com a factor de risc cardiovascular. El 46% dels participants estaven en tractament. Es va observar una associació negativa significativa entre els valors de 25[OH]D i els nivells de TA sistòlica i diastòlica. Com que el tractament antihipertensiu modifica la TA, es va introduir aquesta variable observant que es mantenia la correlació en ambdós grups, encara que de manera menys clara en el grup no tractat. En l’anàlisi multivariant, els nivells baixos de 25[OH]D es van associar de forma independent i significativa amb un augment de 6,6 mm Hg en la tensió sistòlica desprès de controlar per les altres variables. Aquesta associació es va perdre en relació a la TA diastòlica. Tot i que l’estudi es de tipus tranversal i per tant les conclusions tan sols poden referir-se a una associació, es demostra una relació inversa entre els nivells deficitaris de VD i xifres més elevades de TA.