Resumen de Avaluació i aplicació de noves intervencions en fisioteràpia per evitar caigudes en persones grans. Una aproximació de la pràctica basada en l’evidència a la fisioteràpia geriàtrica
Antecedents: Els problemes relacionats amb l’equilibri i la força muscular en persones grans o afectades de malalties neurodegeneratives poden comportar conseqüències importants com ara les caigudes. L’entrenament mitjançant vibracions de cos sencer sembla ser una intervenció que podria comportar beneficis en els problemes relacionats amb les caigudes o mobilitat funcional, aspectes importants per l’autonomia de la persona. Malgrat això, la base d’evidència científica d’aquesta intervenció és incerta i poc estudiada. Mètodes: S’han realitzat dues revisions sistemàtiques per avaluar l’eficàcia i la seguretat de les intervencions amb vibracions de cos sencer, en un col·lectiu sobre el qual l’evidència és incerta (gent gran o persones afectades de malaltia neurodegenerativa). També s’ha portat a terme un assaig clínic aleatorizat per tal d’avaluar l’eficàcia de les intervencions de cos sencer per a la millora de l’equilibri i la força muscular en persones grans institucionalitzades de Catalunya. Addicionalment s’ha realitzat un seguiment de les caigudes per valorar-ne l’efecte. Resultats: L’entrenament amb vibracions de cos sencer sembla millorar la força muscular i l’equilibri en persones grans si es compara amb un grup control o placebo (el qual realitza el mateix exercici sense la vibració o bé no canvia les rutines diàries), però les diferències no semblen existir quan es compara amb la realització d’exercici físic o convencional (exercicis d’equilibri, entrenament de la resistència muscular, caminar o un programa de condicionament físic). En aquest cas, els efectes són similars excepte en la densitat mineral òssia. No hi ha cap estudi que avaluï l’eficàcia de l’entrenament amb vibracions de cos sencer per prevenir caigudes. Pel que fa a la seva eficàcia en les persones afectades de malalties neurodegeneratives, s’ha estudiat únicament en la malaltia de Parkinson i en l’esclerosi múltiple. No hi ha suficient evidència per refusar o no la intervenció, ja que no hi ha suficients estudis. Tot i això, una única sessió de vibracions mecàniques sembla millorar la deambulació en persones afectades de Parkinson. Discussió: Les revisions sistemàtiques permeten clarificar les incerteses davant una qüestió clínica, tot i englobant la millor evidència disponible. Les revisions sistemàtiques que avaluen intervencions de fisioteràpia estan condicionades, tant per les deficiències metodològiques dels corresponents assaigs clínics com també per una presentació dels resultats poc rigorosa. Així doncs, la qualitat de les evidències disponibles en les dues revisions s’ha vist afectada per les limitacions pròpies dels estudis originals i s’ha qualificat de moderada a baixa. No obstant això, aquestes debilitats juntament amb algunes incerteses encara existents, han estat el punt de partida per elaborar un protocol d’assaig clínic que pugui arribar a clarificar-les. Així doncs, s’ha pogut arribar a conclusions més clares sobre l’eficàcia de l’entrenament amb vibracions de cos sencer en persones grans, però, pel que fa a l’efecte en persones amb malalties neurodegeneratives, l’evidència roman incerta. Conclusions: L’entrenament amb vibracions de cos sencer pot millorar l’equilibri, la força i la potència muscular en comparació amb un grup control o placebo, encara que aquestes diferències no apareixen quan es compara amb la realització d’un programa d’exercici físic (exercici més convencional). Els resultats obtinguts en la densitat mineral òssia quan es comparen amb una intervenció basada en exercici físic no semblen ser clínicament rellevants. La intervenció sembla prou segura, tot i que es recomana que els futurs estudis prevegin un adequat mètode per controlar i seguir els possibles efectes adversos. Hi ha necessitat de més assaigs clínics controlats per poder avaluar millor els beneficis potencials de les vibracions de cos sencer en la prevenció de caigudes en gent gran, i en la millora de l’autonomia per a la realització de les activitats quotidianes en persones afectades de malalties neurodegeneratives.
