Resumen de L’art gràfic a Barcelona. El llibre il·lustrat 1800-1843
El gravat calcogràfic produït a Barcelona durant la primera meitat de segle XIX és l’objectiu d’aquesta tesi. L’estudi d’aquest art gràfic centra el seu anàlisi com a fenomen lligat a l’activitat productiva de les impremtes, ja que a banda del mercat d’estampes soltes, la principal demanda provenia del món editorial per a cobrir la necessitat d’il·lustrar les seves publicacions. L’estudi dut a terme presenta dues vessants, una bibliogràfica i d’anàlisi, i una altra més artística, en forma de catàleg. L’anàlisi del llibre il·lustrat examina les diverses fases de l’activitat editorial, a partir d’una cronologia que va de 1800 a 1843, en la que ens referim als autors, als impressors-productors del llibre imprès i decorat amb estampes, i als artistes. Aquestes fases ens han obligat a analitzar part del sistema editorial i literari de l’època, i a cercar els models implantats a Barcelona. A grans trets aquestes dues línies d’estudi convergeixen en què el món editorial barceloní dels primers anys del segle XIX es limitava a reeditar i copiar obres d’altres impressors, i que en comptades ocasions publicava obres originals. El catàleg recull la mostra de les il·lustracions i és el fonament de la part d’anàlisi dels llibres publicats a Barcelona. Per vincular l’anàlisi i el catàleg el fil conductor és la impremta barcelonina de la primera meitat de segle XIX, però només centrada en la producció de llibres decorats amb estampes calcogràfiques, perquè creiem que era la tècnica més desatesa per la historiografia de l’art gràfic d’aquesta època. Els primers protagonistes són els impressors. La Barcelona d’aquella època és una ciutat que viu els convulsos esdeveniments històrics que sacsegen els inicis de segle dinou, però malgrat tot hi sorprèn la vitalitat d’aquelles petites impremtes familiars que passaven de pares a fills, en les que prenen un especial protagonisme les vídues dels impressors. Algunes d’aquestes cases presenten unes meritòries obres a pesar de que també el volum total de publicacions amb estampes sigui mínim. Cosa que al cap i a la fi no és el més important ja que per sobre de les xifres destaca l’entusiasme i bon ofici transmès a les publicacions, com és el cas de la impremta Compañia Jordi, Roca y Gaspar. Al costat de les impremtes que tenen més continuïtat en el temps i que deixen un número d’obres publicades notable, entre les que destaquen la impremta Brusi, Piferrer, Oliva, Sierra y Martí, Saurí o Bergnes de las Casas. I a continuació les noves impremtes que sorgeixen a finals de la dècada dels anys trenta i principis dels quaranta com els Oliveres, Estivill, Indar o Verdaguer. En l’anàlisi de conjunt tampoc hem d’oblidar el mercat que els impressors donen resposta, doncs tenen una determinada clientela i un nivell cultural que es limita als coneixements i les modes de la primera meitat del segle XIX. Les temàtiques lluny de ser reduïdes manifesten una gran diversitat en la que es tracten múltiples temes. Les obres il·lustrades amb estampes, a grans trets, es centren en obres de literatura (novel·les per entregues d’autors europeus traduïts al castellà a partir de la versió francesa), llibres d’història, de viatges, de geografia que tracten terres llunyanes, llibres tècnics i científics, artístics, llibres de religió, de poesia o medicina.
