Aterosclerosi i citocines: influència de CCL2 i els seus receptors

• Autores: Montserrat Fibla Simó
• Directores de la Tesis: Juan José Sirvent Calvera (dir. tes.), Jorge Joven Maried (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Sergio Serrano Figueras (presid.), Fátima Sabench Pereferrer (secret.), Enric Condom Mundó (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología molecular
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Arterioesclerosis
      • Patología cardiovascular
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La quimiocina (motif C-C) ligand 2 (CCL2) és una molècula quimioatraient que condueixen monòcits als llocs inflamatoris, clau en processos inflamatoris. La funció de CCL2 es produeix a través de la seva unió a receptors funcionals (CCR2), també s'uneix als receptors de quimiocines atípics o silenciosos (ACKRs), amb capacitat d’eliminar o segrestar aquestes quimiocines. Es va mesurar la concentració de CCL2 circulant en pacients amb isquèmia crònica a les extremitats inferiors i es va observar que les artèries d’aquests pacients tenen una major expressió de CCL2 i dels receptors de quimiocines atípics comparades amb artèries normals. Es va analitzar l'associació del polimorfisme Asp42Gly (rs12075) del receptor atípic DARC (ACKR1) amb la concentració de CCL2 circulant, i va resultar significativament major amb la gravetat i la presència de la malaltia; i era dependent del genotip rs12075 (AA>AG>GG), indicant una major expressió de receptors de quimiocines en les artèries dels subjectes AA. Les associacions amb variants genètiques i la sobrepressió dels receptors atípics de quimiocines en artèries malaltes pot tenir implicacions potencials, CCL2 pot representar un factor no reconegut prèviament que necessita ser considerat. Quant al paper de CCL2 en la malaltia arterial coronària, l’ objectiu era investigar on i en quina mesura s’expressa CCL2 i els seus receptors en artèries afectades que han causat la mort del pacient. Es va valorar l'expressió immunohistoquímica de macròfags, CCL2 i els receptors associats que van ser significativament majors en les artèries malaltes. Els increments més significatius van ser els de CCL2 i ACKR1. No hi va haver correlacions amb l'expressió de CCL2, que va ser l'única variable amb exactitud predictiva d’aterosclerosi. L’expressió de CCL2 era marginal en les artèries normals i majoritàriament restringida a les cèl•lules musculars llises. Les nostres dades indiquen que CCL2 és un marcador potencialment útil en el diagnòstic de l'aterosclerosi. La quimiocina (motif C-C) ligand 2 (CCL2) es una molécula quimioatraient que conducen monocitos a los sitios inflamatorios, clave en procesos inflamatorios. La función de CCL2 se produce a través de su unión a receptores funcionales (CCR2), también se une a los receptores de quimiocinas atípicos o silenciosos (ACKRs), con capacidad de eliminar o secuestrar estas quimiocinas. Se midió la concentración de CCL2 circulante en pacientes con isquemia crónica en las extremidades inferiores y se observó que las arterias de estos pacientes tienen una mayor expresión de CCL2 y los receptores de quimiocinas atípicos comparadas con arterias normales. Se analizó la asociación del polimorfismo Asp42Gly (rs12075) del receptor atípico DARC (ACKR1) con la concentración de CCL2 circulante, y resultó significativamente mayor con la gravedad y la presencia de la enfermedad; y era dependiente del genotipo rs12075 (AA> AG> GG), indicando una mayor expresión de receptores de quimiocinas en las arterias de los sujetos AA. Las asociaciones con variantes genéticas y la sobrepresión de los receptores atípicos de quimiocinas en arterias enfermas puede tener implicaciones potenciales, CCL2 puede representar un factor no reconocido previamente que necesita ser considerado. En cuanto al papel de CCL2 en la enfermedad arterial coronaria, el objetivo era investigar dónde y en qué medida se expresa CCL2 y sus receptores en arterias afectadas que han causado la muerte del paciente. Se valoró la expresión inmunohistoquímica de macrófagos, CCL2 y los receptores asociados que fueron significativamente mayores en las arterias enfermas. Los incrementos más significativos fueron los de CCL2 y ACKR1. No hubo correlaciones con la expresión de CCL2, que fue la única variable con exactitud predictiva de aterosclerosis. La expresión de CCL2 era marginal en las arterias normales y mayoritariamente restringida a las células • células musculares lisas. Nuestros datos indican que CCL2 es un marcador potencialmente útil en el diagnóstico de la aterosclerosis. Chemokine (C-C motif) ligand 2 (CCL2) is a molecule quimioatraient leading monocyte inflammatory sites, key in inflammatory processes. CCL2 function occurs through binding to functional receptors (CCR2), also it binds to receptors atypical or silent chemokines (ACKRs), with ability to remove or sequester these chemokines. CCL2 concentration circulating in patients with chronic ischemia in the lower limb was measured and found to arteries of these patients have increased expression of CCL2 and chemokine receptor atypical compared to normal arteries. Asp42Gly polymorphism Association (rs12075) atypical DARC receptor (ACKR1) with the concentration of circulating CCL2 was analyzed, and was significantly increased with the severity and the presence of the disease; and was dependent rs12075 genotype (AA> AG> GG), indicating increased expression of chemokine receptors in the arteries of the AA subjects. Associations with genetic variants and the overpressure of atypical chemokine receptors in diseased arteries may have potential implications, CCL2 may represent a previously unrecognized factor that needs to be considered. As for the role of CCL2 in coronary artery disease, the goal was to investigate where and to what extent CCL2 and its receptors in affected arteries that have caused the patient's death is expressed. immunohistochemical expression of macrophages, CCL2 and associated receptors were significantly higher in diseased arteries was assessed. The most significant increases were in CCL2 and ACKR1. There were no correlations with the expression of CCL2, which was the only variable predictive accuracy of atherosclerosis. CCL2 expression was marginal in normal arteries and mainly restricted to cells • smooth muscle cells. Our data indicate that CCL2 is a potentially useful marker in diagnosis of atherosclerosis.