Un cop finalitzat el temps de cuidaddor, el postcuidador té unes necessitats i sentiments que estan poc estudiats en l'actualitat. L'objectiu principal és conèixer i analitzar els sentiments, percepcions i pràctiques dels post-cuidadors familiars en la reconstrucció de la seva vida quotidiana. Metodologia: Realització d'entrevistes en profunditat a 14 post-cuidadors que havien cuidat durant més de 2 anys al seu familiar i feia més de 2 que havien deixat de cuidar-lo. L'anàlisi de les dades es va realitzar sota la Teoria Fonamentada i es va seguir el principi de saturació d'informació. Per a la triangulació de dades es va comptar amb la col·laboració d'un grup multidisciplinari d'experts. El present estudi compta amb l'aprovació del CEIC de l'IDIAP Jordi Gol. Resultats: En l'anàlisi de dades es van obtenir 3 grans categories: La vida de cuidador, la transició a la vida de post-cuidador i la reconstrucció de la vida com post-cuidador, amb els seus corresponents sub-categories. Els nostres resultats són similars als descrits per Larkin (2010) i Breen (2015) tot i que destaquen algunes diferències. Tots els informants referiren un buit, ja descrit pels autors citats anteriorment, però en el nostre estudi emergeix un condicionant nou d'aquest buit: l'augment del temps lliure. Cal destacar que la transició cap a la vida quotidiana del post-tenir cura dura aproximadament tres anys, cosa que contrasta amb Larkin, i va més enllà del dol. Conclusions: Els postcuidadors familiars viuen una transició en la reconstrucció de la seva vida quotidiana on el suport per part dels professionals és fonamental. Els postcuidadors familiars poden ser una font de suport a altres cuidadors. Una vez finalizado el cuidado, el postcuidador tiene unas necesidades y sentimientos que están poco estudiados en la actualidad. El objetivo principal es conocer y analizar los sentimientos, percepciones y prácticas de los post-cuidadores familiares en la reconstrucción de su vida cuotidiana. Metodología: Realización de entrevistas en profundidad a 14 post-cuidadores que habían cuidado durante más de 2 años a su familiar y hacía más de 2 que habían dejado de cuidarlo. El análisis de los datos se realizó bajo la Teoría Fundamentada y se siguió el principio de saturación de información. Para la triangulación de datos se conto con la colaboración de un grupo multidisplinar de expertos. El presente estudio cuenta con la aprobación del CEIC del IDIAP Jordi Gol. Resultados: En el análisis de datos se obtuvieron 3 grandes categorías: La vida de cuidador, la transición a la vida de post-cuidador y la reconstrucción de la vida como post-cuidador, con sus correspondientes sub-categorías. Nuestros resultados son similares a los descritos por Larkin (2010) y Breen (2015) aunque destacan algunas diferencias. Todos los informantes refirieren un vacío, ya descrito por los autores citados anteriormente, pero en nuestro estudio emerge un condicionante nuevo de este vacío: el aumento del tiempo libre. Cabe destacar que la transición hacia la vida cotidiana del post-cuidar dura aproximadamente tres años, cosa que contrasta con Larkin, y va más allá del duelo. Conclusiones: Los postcuidadores familiares viven una transición en la reconstrucción de su vida cuotidiana donde el soporte por parte de los profesionales es fundamental. Los postcuidadores familiares pueden ser una fuente de soporte a otros cuidadores. When caring time ends postcaregiver has needs and feelings that haven’t been studied today. The main objective is to understand and analyze the feelings, perceptions and practices of post-family caregivers in the reconstruction of their daily life.Methodology: Conducting in-depth interviews with 14 post-caregivers who had cared for more than 2 years to his family and made more than 2 who had stopped to care. The data analysis was performed under Grounded Theory and the principle of saturation of information was followed. For data triangulation was counted with the collaboration of a group of experts multidisplinar. This study has the approval of the CEIC of IDIAP Jordi Gol.Results: The life of a caregiver, the transition to life post-caregiver and reconstruction of life as post-caregiver, with their corresponding sub-categories: data analysis in three major categories were obtained. Our results are similar to those described by Larkin (2010) and Breen (2015) although some differences highlighted. All informants refer a “void”, as described by the authors cited above, but in our study emerges a new determining factor of this gap: the increase in leisure time. Note that the transition to the everyday life of post-care lasts about three years, which contrasts with Larkin, and goes beyond grief.Conclusions: former caregivers live a transition in rebuilding their daily life where support from professionals is fundamental. Postcuidadores family can be a source of support to other caregivers.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados