La tesi aborda la representació de l'afrocolombià immers en conflicte armat a través de la premsa colombiana, usant com a cas d'estudi la Massacre de Bojayá. Per a això, es va desenvolupar un component històric de context al voltant de la situació econòmica, política i religiosa, que ha incidit en la construcció de significats i discursos sobre l'afrocolombià; una anàlisi crítica del discurs i entrevistes a professionals de la informació. L'anàlisi discursiva es va desenvolupar amb una mostra de 126 peces periodístiques entre notícies, columnes d'opinió, reportatges i cròniques dels diaris El Tiempo, El Colombiano i El Espectador, els quals van fer una representació de l'afrocolombià com un agent passiu i exòtic emmarcat en una condició de pobresa i conformisme, associant-lo igualment a espais inhòspits, allunyats, mancats de desenvolupament. Des de l'exercici d'entrevistes realitzades als professionals de la informació es va identificar una representació estereotipada, majorment negativa, com a subjecte sense capacitat d'acció, exclòs i invisible, al qual se li naturalitzen certes característiques com l'abandonament, l'oblit i la pobresa. S'estableix, des de l'anàlisi de les seves percepcions sobre el cas concret d'estudi, que aquest va estar intervingut per la indiferència i la negligència institucionals. Els entrevistats eviten emprar la paraula racisme, però són conscients del procés d'exclusió i abandonament històric d'aquestes poblacions, el qual es veu reflectit en la seva representació mediàtica.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados