Resumen de El vídeo como espejo de la performance: un análisis a través de los medios audiovisuales
[EN] Performance-art is an artistic practice included on a group of very different techniques and styles whose aim is not to intend to create a physical object or their representation, as culmination of the creative act. For these disciplines, covered by a set of shifting boundaries known as action art, the real artistic act is the intentional action taken by the artist during the creation process. In his purest form, performance should dispense with any object to imply the proposed action; however, many times the artist has needed the competition of certain objects to support his speech. We consider that among them, audiovisual elements occupy a special place due to the relationship they have established with the performance. Targets: The study we are proposing looks for identifying the relationships between performance and audiovisual medium, since we consider this relationship summarizes and explains the evolution of art in the last hundred years. As specific objectives we propose: - A comparative analysis to differentiate different types of performance. - To discover the evolution of performance under the development of the audiovisual medium. - To set parameters and elements of analysis of performances that are using the audiovisual medium. - To conduct a study of work lines established in performance since its inception (documentation, still camera as a spectator, altered image and their post-production ...), using as a storyline the relationship between the performer and the audiovisual image. - To analyze internal boundaries inside the action-art, and among this one with other artistic disciplines. Methodology: To achieve these objectives we propose the analysis of a series of performance actions with artistic value related to the audiovisual medium in either one of the following grades: 1. - Documentation: the first use made of audiovisual elements was the documentation of events, first by photo and after with film and video cameras, which allowed recording the temporal dimension of the action. 2 - Interaction: the artistic action developed its message using technological elements (sound, music, robots, slide shows or films, TV monitors, etc.) 3. - Creation: the flexibility provided by the video-graphic medium and its simple techniques, enabled that narrative techniques advanced by cinema were assimilated into a new artistic practice: the video-performance. Our research has been structured at these points analyzing various works in response to the presence of a feature that allows fitting it in either one or another. Results: From this analysis, general conclusions are drawn such as the variables limits of the practice of performance-art, its hybrid character incorporating disparate elements from physical and expressive nature, the need to document the action and the importance of the treatment given to the temporal element and its relationship over time representation. [ES] La performance es una práctica artística que forma parte de un grupo de técnicas que no pretenden crear un objeto, o su representación, como culminación del acto creador. Englobadas en un conjunto conocido como arte de acción, para éste el verdadero acto artístico se encuentra en la acción intencional del artista durante el proceso de creación. En su forma más pura, la performance debería prescindir de todo objeto para dar a entender su propuesta; sin embargo, el artista precisa determinados objetos en los que apoyar su discurso. Consideramos que entre éstos ocupan un lugar especial los elementos audiovisuales debido a la especial relación que han establecido con la performance. Objetivos: El estudio que proponemos busca identificar las relaciones de la performance con el medio audiovisual, puesto que consideramos que condensan y explican la evolución del Arte en los últimos cien años. Como objetivos particulares proponemos: - Un análisis comparativo que permita diferenciar los distintos tipos de performance. - Descubrir la evolución de la performance a tenor del desarrollo del medio audiovisual. - Establecer parámetros y elementos de análisis sobre las performances que utilizan los medios audiovisuales. - Realizar un estudio de las líneas de trabajo que se han establecido en la performance desde sus inicios (documentación, cámara fija como espectador, imagen alterada y su postproducción...) utilizando como línea argumental la relación entre el intérprete y la imagen audiovisual. - Analizar los límites internos entre los diferentes modos del arte de acción y los que éste mantiene con otras disciplinas artísticas. Metodología: Para lograr estos objetivos proponemos el análisis de una serie de acciones artísticas con valor performativo relacionadas con el medio audiovisual en uno u otro de los siguientes grados: 1. - Documentación: el primer uso que se hizo de los elementos audiovisuales fue el de la documentación, primero mediante la cámara fotográfica y luego con cámaras de cine y vídeo, que permitieron registrar la dimensión temporal de la acción. 2. - Interacción: la acción artística consiguió desarrolla su mensaje mediante el uso de elementos tecnológicos (sonido, música, autómatas, proyecciones de diapositivas o filmaciones, monitores de TV, etc.) 3. - Creación: la flexibilidad que otorga el medio videográfico y la sencillez de sus técnicas, posibilitaron que las técnicas narrativas adelantadas por el cine fueran asimiladas en una nueva práctica artística, la vídeoperformance. La investigación se ha estructurada en estos puntos, analizando distintas obras atendiendo a la presencia de alguna característica que permita encuadrarla en uno u otro. Resultados: De este análisis se han extraído conclusiones generales como son los límites variables de la práctica de la performance, su carácter híbrido al incorporar elementos físicos y expresivos dispares, la necesidad de documentar la acción y la importancia del tratamiento del elemento temporal y su relación con el tiempo de representación. [CAT] La performance és una pràctica artística que forma part d'un grup de tècniques que no pretenen crear un objecte, o la seua representació, com a culminació de l'acte creador. Englobades en un conjunt conegut com a art d'acció, per a aquest el vertader acte artístic es troba en l'acció intencional de l'artista durant el procés de creació. En la seua forma més pura, la performance hauria de prescindir de tot objecte per a donar a entendre la seua proposta; no obstant això, l'artista precisa de determinats objectes en els què recolzar el seu discurs. Considerem que entre aquests ocupen un lloc especial els elements audiovisuals a causa de la particular relació que han establit amb la performance. Objectius: L'estudi que proposem busca identificar les relacions de la performance amb el mitjà audiovisual, ja que considerem que condensen i expliquen l'evolució de l'Art en els últims cent anys. Com a objectius particulars proposem: - Una anàlisi comparativa que permeta diferenciar els distints tipus de performance. - Descobrir l'evolució de la performance a tenor del desenvolupament del mitjà audiovisual. - Establir paràmetres i elements d'anàlisi sobre les performances que utilitzen els mitjans audiovisuals. - Realitzar un estudi de les línies de treball que s'han establit en la performance des dels seus inicis (documentació, càmera fixa com a espectador, imatge alterada i la seua postproducció...) utilitzant com a línia argumental la relació entre l'intèrpret i la imatge audiovisual. - Analitzar els límits interns entre les diferents maneres de l'art d'acció i els que aquest manté amb altres disciplines artístiques. Metodologia: Per a aconseguir aquests objectius proposem l'anàlisi d'una sèrie d'accions artístiques amb valor performatiu relacionades amb el mitjà audiovisual en un o un altre dels següents graus: 1. - Documentació: el primer ús que es va fer dels elements audiovisuals va ser el de la documentació, primer mitjançant la càmera fotogràfica i després amb càmeres de cinema i vídeo, que van permetre registrar la dimensió temporal de l'acció. 2. - Interacció: l'acció artística va aconseguir desenvolupar el seu missatge mitjançant l'ús d'elements tecnològics (so, música, autòmats, projeccions de diapositives o filmacions, monitors de TV, etc.) 3. - Creació: la flexibilitat que atorga el mitjà videogràfic i la senzillesa de les seues tècniques, van possibilitar que les tècniques narratives ja avançades pel cinema foren assimilades en una nova pràctica artística, la vídeoperformance. La investigació s'ha estructurada en aquests punts, analitzant distintes obres atenent a la presència d'alguna característica que permeta enquadrar-la en un o un altre. Resultats: D'aquesta anàlisi s'han extret conclusions generals com són els límits variables de la pràctica de la performance, el seu caràcter híbrid en incorporar elements físics i expressius dispars, la necessitat de documentar l'acció i la importància del tractament de l'element temporal i la seua relació amb el temps de representació.
