Reintegración de pinturas murales exteriores: estudio y valoración de sistemas y materiales

• Autores: José María Juan Baldó
• Directores de la Tesis: José Luis Regidor Ros (dir. tes.), María Luisa Martínez Bazán (dir. tes.), Mercedes Sánchez Pons (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Politècnica de València ( España ) en 2016
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Pilar Roig Picazo (presid.), Víctor J. Medina Flórez (secret.), Ana García Bueno (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: RiuNet
• Resumen

  • [EN] Until now, few studies have focused on painting facades in Spains. Poor maintenance of these, and the disappearance of many of them, joined the little research that this kind of assets have today raised a state of limited and fragmented these question. This poor maintenance is given on the one hand, by the agents of deterioration that affect themselves (rainwater, wind, solar radiation ...), on the other, for the constructive characteristic, and finally by traumatic causes. Your character will be decorative, functional, or both. The decorative nature responds to the intent of certain estates to demonstrate his power over the others. The functionality of these decorations vary throughout history. From a commercial or advertising function of social or political criticism with the birth of graffiti. But besides this functionality, not just a claim, it is also an architectural feature of the building. The outdoor mural is a skin that covers the building, is a part of the architecture that support it. This is the method of protection of materials that make up the building. They are a defense barrier against environmental agents that attack a building. The different strata which are formed are the means to protect domestic supplies. The aesthetic function therefore joins functional. In recent years we are witnessing a growing concern about this type of decorations, performing studies and recovery of many of them, creating conservation plans facades and restoration projects. This study aims to analyze one of the processes acting within the restorations carried out in murals located outdoors, chromatic reintegration. This differs from those located inside the methodology used. On the one hand, the application of color is similar to what we find in sheltered paintings. But on the other hand the situation of these paintings makes a supplement that makes them stronger necessary. This add-on is what is known as repellent or protective. Traditionally chromatic reintegration method of mural paintings in many exterior, has not existed, and that when these losses were pictorial structures were replaced with new ones, or just limed and hidden. Not until the second half of the twentieth century when the chemical industry to develop products that will be taken to the field of restoration of wall paintings, many of them with the idea that these materials were evergreen. This thesis is divided into two large blocks. The first will review the actual situation of the various murals that can be found on the outside, with particular attention to the Valencian case. Embodiment techniques employed in outdoor mural painting, as well as the agents of deterioration that cause its current condition will be reviewed. Finally a review of two theoretical concepts that significantly affect the chromatic reintegration way, legibility and reversibility will be held. The second section focuses on the methods of chromatic reintegration are currently employed in polychrome facades. We have designed a pilot study based on a series of samples to see how the techniques and protective / repellents, more employees behave after being subjected to a cycle of natural aging of a year, which have analyzed four parameters help physicists understand its stability: existing colorimetric changes, changes in water absorption and resistance to mechanical abrasion and chemical transfer rubbed color (TQF). [ES] Hasta ahora son pocos los estudios que se han centrado en la pintura de fachadas en Españas. La mala conservación de estas, y la desaparición de muchas de ellas, sumado a la poca investigación que este tipo de bienes patrimoniales han tenido, plantean hoy en día un estado de la cuestión limitado y fragmentado de estas. Esta mala conservación viene dada por un lado, por los agentes de deterioro propios que le afectan (agua de la lluvia, viento, radiación solar¿), por otro, por la propia característica constructiva, y por último, por causas traumáticas. Su carácter será decorativo, funcional, o bien ambos. El carácter decorativo responde a la intencionalidad de ciertos estamentos de demostrar su poder frente al resto. La funcionalidad de estas decoraciones variará a lo largo de la historia. Desde una función comercial o publicitaria a crítica social o política con el nacimiento del graffitti. Pero además la funcionalidad de estas, no es sólo una reivindicación, es también una funcionalidad arquitectónica de los edificios. La pintura mural en exteriores es una piel que recubre la edificación, es una parte más de la arquitectura que la sustentan. Ésta es el método de protección de los materiales que conforman el edificio. Son una barrera de defensa frente a los agentes medioambientales que atacan a una edificación. Los diferentes estratos con las que se conforman son el medio de protección de los materiales internos de construcción. La función estética por tanto se une a la funcional. En los últimos años asistimos a una preocupación cada vez mayor por este tipo de decoraciones, realizándose estudios y recuperaciones de muchas de ellas, creándose planes de conservación de las fachadas, y proyectos de restauración. Este estudio pretende analizar uno de los procesos de actuación dentro de las restauraciones que se llevan a cabo en pinturas murales situadas en exterior, la reintegración cromática. Esta difiere de aquellas situadas en el interior en la metodología que se emplea. Por un lado, la aplicación del color es similar a la que podemos encontrar en pinturas resguardadas. Pero por otro lado la situación de estas pinturas hace que sea necesario un complemento que las haga más fuertes. Este complemento es lo que se conoce como hidrofugante o protectivo. Tradicionalmente el método de reintegración cromática de muchas pinturas murales situadas en exterior, no ha existido, ya que cuando estas estructuras pictóricas se encontraban pérdidas eran sustituidas por unas nuevas, o simplemente encaladas y ocultadas. No será hasta la segunda mitad del siglo XX cuando la industria química desarrolle productos que serán llevados al campo de la restauración de las pinturas murales. Esta tesis doctoral se estructura en dos grandes bloques. El primero hará un repaso por la situación real de las diferentes pinturas murales que podemos encontrar en los exteriores, prestando especial atención al caso valenciano. Se revisarán las técnicas de realización más empleadas en la pintura mural en exteriores, así como los agentes de deterioro que provocan su actual estado de conservación. Por último se realizará una revisión a dos conceptos teóricos que afectan de manera importante a la reintegración cromática, la legibilidad y la reversibilidad. El segundo bloque se centra en los métodos de reintegración cromática que actualmente son empleados en fachadas policromadas. Se ha diseñado un estudio experimental en base a una serie de probetas para comprobar cómo las técnicas y los protectivos/hidrofugantes, más empleados, se comportan tras ser sometidas a un ciclo de envejecimiento natural de un año, en los cuales se han analizado cuatro parámetros físicos que ayudan a comprender su estabilidad: los cambios colorimétricos existentes, las variaciones de absorción de agua y resistencia a la abrasión mecánica y a la transferencia química de color por frotado (TQF). [CAT] Fins ara són pocs els estudis que s'han centrat en la pintura de façanes en Espanyes. La mala conservació d'aquestes, i la desaparició de moltes d'elles, sumat a la poca investigació que aquest tipus de béns patrimonials han tingut, plantegen avui en dia un estat de la qüestió limitat i fragmentat d'aquestes. Aquesta mala conservació ve donada per una banda, pels agents de deteriorament propis que l'afecten (aigua de la pluja, vent, radiació solar ...), de l'altra, per la pròpia característica constructiva, i finalment, per causes traumàtiques. El seu caràcter serà decoratiu, funcional, o bé tots dos. El caràcter decoratiu respon a la intencionalitat de certs estaments de demostrar el seu poder davant la resta. La funcionalitat d'aquestes decoracions variarà al llarg de la història. Des d'una funció comercial o publicitària a crítica social o política amb el naixement del graffitti. Però a més la funcionalitat d'aquestes, no és només una reivindicació, és també una funcionalitat arquitectònica dels edificis. La pintura mural en exteriors és una pell que recobreix l'edificació, és una part més de l'arquitectura que la sustenten. Aquesta és el mètode de protecció dels materials que conformen l'edifici. Són una barrera de defensa davant els agents mediambientals que ataquen a una edificació. Els diferents estrats amb què es conformen són el mitjà de protecció dels materials interns de construcció. La funció estètica per tant s'uneix a la funcional. En els últims anys assistim a una preocupació creixent per aquest tipus de decoracions, realitzant estudis i recuperacions de moltes d'elles, creant-se plans de conservació de les façanes, i projectes de restauració. Aquest estudi pretén analitzar un dels processos d'actuació dins de les restauracions que es duen a terme en pintures murals situades en exterior, la reintegració cromàtica. Aquesta difereix d'aquelles situades a l'interior en la metodologia que es fa servir. D'una banda, l'aplicació del color és similar a la que podem trobar en pintures protegides. Però d'altra banda la situació d'aquestes pintures fa que sigui necessari un complement que les faci més fortes. Aquest complement és el que es coneix com hidrofugant o protector. Tradicionalment el mètode de reintegració cromàtica de moltes pintures murals situades en exterior, no ha existit, ja que quan aquestes estructures pictòriques es trobaven pèrdues eren substituïdes per unes de noves, o simplement emblanquinades i ocultades. No serà fins a la segona meitat del segle XX quan la indústria química desenvolupi productes que seran portats al camp de la restauració de les pintures murals, molts d'ells amb la idea que aquests materials eren immortals. Aquesta tesi doctoral s'estructura en dos grans blocs. El primer farà un repàs per la situació real de les diferents pintures murals que podem trobar en els exteriors, prestant especial atenció al cas valencià. Es revisaran les tècniques de realització més emprades en la pintura mural en exteriors, així com els agents de deteriorament que provoquen el seu actual estat de conservació. Finalment es realitzarà una revisió a dos conceptes teòrics que afecten de manera important a la reintegració cromàtica, la llegibilitat i la reversibilitat. El segon bloc se centra en els mètodes de reintegració cromàtica que actualment són emprats en façanes policromades. S'ha dissenyat un estudi experimental en base a una sèrie de provetes per comprovar com les tècniques i els protectors / hidrofugants, més empleats, es comporten després de ser sotmeses a un cicle d'envelliment natural d'un any, en els quals s'han analitzat quatre paràmetres físics que ajuden a comprendre la seva estabilitat: els canvis colorimètrics existents, les variacions d'absorció d'aigua i resistència a l'abrasió mecànica ia la transferència química de color per fregat (TQF).