Bond-slip and cracking behaviour of glass fibre reinforced polymer reinforced concrete tensile members

• Autores: Irene Vilanova Marco
• Directores de la Tesis: Marta Baena Muñoz (dir. tes.), Lluís Torres Llinás (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2015
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ricardo Perera Velamazán (presid.), Francesc Xavier Cahís Carola (secret.), Maurizio Guadagnini (voc.)
• Materias:
  • Ciencias tecnológicas
    • Tecnología de la construcción
      • Tecnología del hormigón
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • In this work, a methodology has been developed to implement the bond behaviour between concrete and GFRP bars in the numerical modelling. Based on experimental results and applying the inverse method, the bond law to be used in the numerical model is obtained. The thesis continues with two experimental campaigns on GFRP RC elements under tensile sustained loads. The first experimental campaign consisted in testing GFRP RC elements with different target concrete strengths. The tests were carried out for a period between 35 a 39 days. Experimental results were compared with analytical codes for steel RC structures. The second experimental campaign consists on the analysis of bond of such structures under sustained load. The specimens were tested for a period between 90 and 130 days. Slip stabilization was observed to occur at 60 days after the beginning of the tests. En aquest treball s’ha desenvolupat una metodologia que permet la implementació del comportament adherent entre formigó i barres de material compost en la modelització numèrica. A partir de resultats experimentals i aplicant un mètode invers s’obtenen les lleis d’adherència aptes per ser incorporades a la modelització numèrica. Com a continuació de l’estudi s’han portat a terme dues campanyes experimentals en elements sotmesos a càrrega de tracció mantinguda. La primera campanya experimental va consistir en l’assaig de tirants de formigó variant la resistència del formigó. Els espècimens van estar sotmesos a càrrega mantinguda durant un període de 35-39 dies. Els resultats es van comparat amb models analítics existents per reforç estructural d’acer. En la segona campanya experimental es va aprofundir en l’estudi de l’adherència a llarg termini. Els espècimens van estar sotmesos a càrrega mantinguda durant un període de 90-130 dies observant una estabilització del lliscament 60 dies després de l’inici dels assaigs.