La devoció del Roser a la diòcesi de Girona del segle xvi al xix: CONFRARIES I IMATGES

• Autores: Caterina Capdevila Werning
• Directores de la Tesis: Bonaventura Bassegoda i Hugas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: William A. Christian Jr. (presid.), Marià Carbonell Buades (secret.), Joaquim M. Puigvert i Solà (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historias por especialidades
      • Historia del arte
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La devoció a la Mare de Déu del Roser va ser un dels cultes més estesos a la Diòcesi de Girona durant l¿època moderna i fins a principis del segle XX. La devoció del Roser està necessàriament lligada a les confraries del Roser, màximes exponents de la propagació i manteniment d¿aquest culte. Estudiar la devoció del Roser requereix també abordar un ampli entramat d¿aspectes religiosos, socials, culturals i històrics, que comprenen imatges, rituals, festivitats, decisions i interessos polítics; simbolismes i identitats. Sota En aquesta tesi el concepte de devoció agrupa tot aquest complex de conceptes; però sobretot, es treballen dos eixos d¿aquesta devoció: les confraries i les imatges. Aquesta tesi exposa com en el fons de la qüestió de la devoció hi ha una seqüència formada per la successió dels següent conceptes: identitat-pertinença-símbol-ritual. Aquests contribueixen a pensar la devoció de manera global.

    Les primeres confraries del Roser s¿instauraren a finals del segle XVI i des d¿aleshores es documenten fundacions de confraries fins al segle XIX, tot i que l¿auge d¿aquesta devoció cal situar-lo entre els segles XVII i XVIII. Les confraries es van instaurar en les parròquies o sufragànies en més de la meitat de les 350 parròquies que hi havia aleshores al Bisbat de Girona. Alhora, en les confraries s¿hi inscrivia gran part de la població i així, les confraries donaren forma a la devoció i, en certa manera, la institucionalitzaren. Aquesta institucionalització de la devoció es donà sobretot gràcies als dominics i a l¿Església de la contrareforma, però també gràcies al paper primordial de les parròquies i els rectors, com també a les mateixes voluntats i desitjos dels feligresos de la societat de l¿època moderna. Les confraries del Roser són les comitents dels diferents objectes litúrgics i imatges que formen part dels espais i rituals de la confraria. Les imatges són presents en tots els actes i espais de la confraria, tant públics (processons) o els privats (celebracions d¿aniversaris de difunts o misses). Aquestes obres són molt diverses, des de retaules, imatges processionals, banderes, pal·lis, peces d¿orfebreria a peces d¿indumentària, i totes elles s¿han de considerar conjuntament en relació a l¿ús, l¿espai i el ritual on s¿activen. Aquesta particularitats obliguen a repensar les imatges més enllà de l¿obra d¿art i del context tradicional d¿estudi de la història de l¿art i és per això que aquest tesi aporta també una perspectiva antropològica a la devoció del Roser. Aquest Aquesta tesi també documenta un gran nombre d¿imatges i objectes litúrgics encarregats per les confraries del Roser de la diòcesi de Girona ¿ avui la majoria desapareguts ¿ que formaven part del culte. Aquestes notícies inèdites s¿han localitzat gràcies a l¿estudi de la documentació primària de les mateixes confraries: els llibres de confraria.