Les juntes de reformes socials i l'Intervencionisme estatal en el món del treball a catalunya (1900-1923)
- Autores: Rafael Luque
- Directores de la Tesis: Pere Gabriel Sirvent (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Santiago Castillo Alonso (presid.), Joan Serrallonga i Urquidi (secret.), Susanna Tavera García (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
LES JUNTES DE REFORMES SOCIALS I L'INTERVENCIONISME ESTATAL EN EL MÓN DEL TREBALL A CATALUNYA, 1900-1923.
Rafael Luque i Fernández Les Juntes Locals i Provincials de Reformes Socials (JLRS/JPRS) neixen amb la llei de 13 de març de 1900, en què es determinen les condicions de treball de les dones i dels nens, com organismes encarregats de vetllar de la seva aplicació. Estaven integrades per sis Vocals representants dels obrers i sis dels patrons, amb els seus corresponents Vocals Suplents; per l'alcalde, com a representant de l'autoritat civil, que exerciria la presidència; pel rector, com a representant de l'autoritat eclesiàstica, i per un metge, en qualitat d'Inspector de Sanitat. D'entre els seus vocals la Junta elegiria, a la primera reunió, un secretari.
Les Juntes provincials estarien integrades pel Governador, que exerciria les funcions de president, un vocal tècnic proposat per la Real Acadèmia de Medicina, i nomenat pel Ministre de la Governació, la funció del qual era informar de les condicions d'higiene i salubritat, i d'un nombre de representants equivalent al de partits judicials de la província, donat que en cadascú d'ells s'elegiria, per part dels representants de les Juntes locals, per majoria de vots, un representant. El secretari es nomenava també per elecció d'entre els vocals de la Junta provincial en la primera reunió que se celebrava.
Els càrrecs de vocals de les Juntes locals i provincials eren honorífics i gratuïts, i les despeses de material es consignarien als respectius pressupostos municipals i provincials, pagant-se pel capítol de "Imprevistos" totes les que s'originessin "hasta que se haga la correspondiente consignación". La durada dels càrrecs era de quatre anys, al final dels quals la Junta havia de renovar-se per meitat mitjançant sorteig, tot i que els seus membres podien ser reelegits. Per a tenir força legal, els acords havien de ser presos per la meitat més un del total. Si no hi havia acord, se celebraria una altra reunió. A aquest respecte, la RO de 3 de gener de 1923 va introduir que l'alcalde seria l'últim que votaria a totes les votacions; si hi havia empat, el seu vot decidiria la qüestió; si el seu vot determinava l'empat, no es comptava per a efectes de l'acord.
El Reglament per a l'aplicació de la llei de 13 de març -on la Junta de Reformes Socials hi té un paper central, com organisme creat expressament per a aplicar-la-, és de 13 de novembre de 1900, i fou publicat a la Gaceta de Madrid de 15 de novembre de 1900. Posteriorment, la reorganització de les Juntes es va regular per RROO de 3 d'agost de 1904 , de 7 d'octubre de 1908, de 9 de novembre de 1910, de 14 de març de 1919, i de 3 de gener de 1923, on es dictaren regles sobre les condicions que devien reunir-hi els electors i elegibles per a la seva composició i sobre el procediment electoral.
A la RO de 9 de juny de 1900 (Gac.10 juny), es disposa, primer, que la "organización de las Juntas locales y provinciales será provisional hasta la publicación de la ley de Jurados Mixtos". En ella es dicten, a més, les regles sobre la seva composició i funcionament. En segon lloc, es diu que les Juntes locals es constituirien "en todos los Municipios".
Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo (condicions de salubritat i higiene..); formar las estadísticas del trabajo (centres de treball, horaris, salaris, vagues...); procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley, singularmente donde se reunan obreros de ambos sexos, para que se observe una disciplina que evite todo quebranto de la moral ó de las buenas costumbres".
Pel que fa a les atribucions i competències, som lluny de saber amb exactitud quines són en la seva totalitat. Al llarg dels anys es van eixamplant i diversificant, essent certament nombroses. Valgui dir que gairebé la majoria de lleis de caràcter social que s'anaren establint en el futur li atorgaren alguna que altra funció, quasi sempre amb una doble característica: la d'estadística del treball, i la d'inspecció, a l'entorn de la "qüestió social", sense que això descarti, en absolut, d'altres de caire diferent, la més important de les quals és el seu paper d'àrbitre en els conflictes entre el capital i el treball.
La llei atorgava a les Juntes, d'entrada, un caràcter de gabinet d'estudi i un lligam directe amb el govern en qualitat de conselleres a l'entorn de la legislació social. També se li confereix la facultat d'àrbitre en temes relatius a l'horari laboral i a les qüestions d'atur forçós, traient-li així a la patronal, encara que només fos sobre el paper, el control absolut del mercat de treball. Les atribucions més específiques es troben al seu article 7è. (vegeu supra). D'altres competències de les Juntes provincials i locals es posen de manifest als articles de la llei de 13 de març de 1900: al 12 (classificació d'indústries), 13 (determinació de les empreses susceptibles d'ésser multades), 14 (tasques d'inspecció), 15 (informes sobre les instàncies d'excepció de l'aplicació de la llei) i 17 (obligació a les empreses de col¿locar en lloc visible les disposicions d'aquesta llei, així com la de dipositar un exemplar dels reglaments interiors de fàbrica en la Secretaria de la Junta local).
Després de la creació, en 1903, de l'Institut de Reformes Socials, les Juntes de Reformes passaren a dependre'n gairebé directament, a mode de terminals del propi Institut. Així, les Juntes es convertien -buscaven de convertir-se- en l'organisme que donava carta de naturalesa a la signatura dels convenis de tota mena -horaris laborals, jornals, condicions de treball, etc.- entre la patronal i la classe obrera. No cal insistir-hi. Només es tracta ara de veure que molta de la nova legislació social del període objecte d'estudi confereix a les Juntes de Reformes Socials noves atribucions, i que aquestes constitueixen, en suma, indicadors de la rellevància d'aquelles, en tant que juguen un paper preponderant en el terreny de la conflictivitat social. Fent un breu recull d'aquesta legislació, se les relaciona en catorze àmbits diferents:
a). Treball de dones i nens.
b). Jurats Mixtos.
c). Contractes de treball en les concessions d'Obres Públiques.
d). Jornada de treball.
e). Descans Dominical.
f ). Pactes col¿lectius.
g). Vagues i col¿ligacions h). Accidents de treball.
i ). Previsió i Assistència Social.
j ). Inspecció de lleis socials k). Conciliació, arbitratge i organismes paritaris.
l ). Tribunals Industrials.
m).Comissió de Reformes Socials i Administració del Treball.
n). Relacions especials de treball.
Tots els àmbit tenen a veure amb tot allò que gira al voltant del món del treball: des de com es regula aquest fins a com s'estableixen mecanismes de conciliació davant els conflictes que aquest món genera. A tots, les Juntes de Reformes Socials hi tenen un paper a jugar. Aquest se circumscriu, en general, a tres camps principals: el de la conciliació de les parts enfrontades (arbitrant sempre que sigui possible), el de l'estadística del treball, i el de la inspecció de les lleis socials que l'estat genera.
Dotze àmbits diferents a l'entorn del món laboral i quaranta-un preceptes legislatius esdevenen una tarja de visita més que presentable de les competències de les Juntes de Reformes Socials. Alhora, ens donen una idea aproximada de la centralitat d'aquestes a la societat espanyola del primer quart de segle XX, en el terreny de la conflictivitat sòcio-laboral.
Les condicions per a prendre part a les eleccions de Vocals a les Juntes locals i provincials de reformes Socials eren tres: 1. Ser patró o obrer; 2. Ser veí de la localitat durant dos anys mínims de residència, i 3. Figurar en el Cens electoral format pels gremis patronals i per les associacions obreres.
Les condicions per a poder ser elegit Vocal de la Junta Local i Provincial de Reformes Socials eren de quatre: 1. Ser elector; 2. Saber llegir i escriure; 3. Portar més de dos anys exercint l'ofici. professió o indústria a la localitat, i 4. Pagar (els aspirants a Vocals patrons) una quantitat mínima anual al Tresor de 10 pessetes, també durant dos anys almenys amb antelació a la data d'elecció.
La tesi fa un recorregut per les Juntes de Reformes Socials de Sabadell, Mataró i Manresa, tres importants ciutats industrials catalanes de començament de segle XX. L'objectiu és veure quines foren les organitzacions patronals i obreres que en formaren part d'aquestes Juntes, i també les persones que les integraren, tot repassant els seus processos de renovació electoral, la seva dinàmica interna i la seva actuació concreta en la implantació de les primeres lleis de reforma social, quelcom que ens permet acostar-nos a la realitat social i laboral, a les lluites entre patrons i obrers per imposar els seus criteris en el món del treball així com als intents i als límits de la introducció de la incipient reforma social per part de l'Estat.
A través de l'estudi de què foren, de la seva evolució, i de la seva actuació ens hem pogut acostar millor a una resposta de la seva utilitat o inutilitat, al seu alcanç i significació. I val a dir que l'equació no és tan senzilla com preguntar-se si serviren o no serviren en funció de si reeixiren en l'aplicació efectiva de la legislació laboral (des de l'òptica que les Juntes eren, fonamentalment, òrgans creats per a vetllar per l'aplicació de les lleis laborals). Però, si malgrat tot, s'insisteix a preguntar si reeixiren o no, cal dir que la resposta només es pot trobar a través de l'anàlisi i tractament de la documentació primària de les pròpies Juntes de Reformes Socials. No només dels preàmbuls de les lleis socials; no només dels informes dels Inspectors de Treball, o dels Butlletins de l'IRS. Hem de comptar, necessàriament, amb la documentació originària de les Juntes.
