Resumen de Competència d’Indagació matemàtica en contextos històrics a Primària i Secundària
La present tesi doctoral resumeix el treball d’investigació realitzat amb els objectius principals de definir i caracteritzar una competència bàsica, anomenada competència d’indagació, i el pensament matemàtic creatiu, així com, promoure’n el seu desenvolupament per avaluar-lo, mitjançant seqüències didàctiques de context històric dissenyades amb aquesta finalitat. Aquesta competència d’indagació —definida com la capacitat de formular-se preguntes d’investigació i intentar respondre-les fent ús de les matemàtiques— s’entén com una competència transversal, que l’alumnat hauria de desenvolupar durant les etapes de Primària i Secundària i que podria continuar desenvolupant en la següent etapa educativa, ajustant-se aleshores a la definició del currículum de Batxillerat per a la competència d’investigació. Per promoure el desenvolupament d’aquesta competència i poder avaluar-ne el seu desenvolupament s’han dissenyat tres seqüències didàctiques de context històric que han estat implementades amb alumnat de Primària i Secundària en dues escoles de Badalona. Aquestes seqüències s’anomenen «Viure a Baetulo», «1714: les dades de la derrota» i «Què amaguen aquestes ruïnes?». En aquest treball es descriuen el seu disseny i l’anàlisi de la implementació. Pel que fa al pensament matemàtic creatiu, s’assumeix la definició i caracterització proposada en el marc del projecte europeu MCSquared per adaptar una eina que ens va permetre avaluar-lo en la implementació de les tres seqüències didàctiques anomenades anteriorment. A més a més, en el marc d’aquest projecte es realitzà el redisseny de la seqüència «Què amaguen aquestes ruïnes?» per adaptar-la a una “c-unitat” (unitat didàctica creativa). Els principals referents teòrics en que es basa el treball són diversos elements del Currículum relacionats amb les competències, alguns elements de l’Enfocament Ontosemiòtic, com la noció d’idoneïtat didàctica, i els Recorreguts d’Estudi i Investigació desenvolupats per la Teoria Antropològica d’allò Didàctic. Per dur a terme la investigació s’ha seguit una metodologia qualitativa que ens ha permès descriure, comprendre i interpretar el que va succeir en el transcurs de les implementacions i fer-ne una anàlisi detallada. Així doncs, amb aquesta investigació s’han pogut realitzar una proposta de caracterització de la competència d’indagació per a l’ensenyament obligatori (definició, desenvolupament i descriptors), així com, del pensament matemàtic creatiu. També s’han dissenyat sengles eines per avaluar-ne el seu desenvolupament. S’ha pogut evidenciar la important relació entre els components de la competència d’indagació i els components del pensament matemàtic creatiu. Per últim, s’ha pogut determinar que els contextos històrics usats en el disseny de seqüències didàctiques com elements generadors d’una investigació matemàtica, on tant el context com les matemàtiques són rellevants i faciliten el desenvolupament de la competència d’indagació i del pensament matemàtic creatiu de l’alumnat participant.
