Estudi d’incidència, prevalença i característiques clíniques de la malaltia de Kawasaki a Catalunya

• Autores: Judith Sánchez Manubens
• Directores de la Tesis: Jordi Antón López (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Pediatría
    • Epidemiología
    • Medicina interna
      • Reumatología
    • Patología
      • Inmunopatología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  Dipòsit Digital de la UB  TDX 
• Resumen

  • [cat] ANTECEDENTS: La malaltia de Kawasaki (MK) és una vasculitis sistèmica autolimitada que afecta predominantment infants menors de 5 anys. L'etiologia de la MK és desconeguda i, malgrat que és més prevalent en països asiàtics, especialment al Japó, amb una incidència anual que ha augmentat fins a 264.8 per 100,000 nens menors de 5 anys al 2012, té una distribució universal i es pot manifestar en qualsevol ètnia. La immunoglobulina intravenosa (IGIV) és un tractament efectiu i redueix la incidència de complicacions cardíaques, tot i que existeixen pacients que no responen a aquest tractament. En població japonesa, s'han establert diferents escales per tal d'identificar aquests pacients amb risc de no resposta al tractament, una de les més utilitzades és l'escala d'Egami, tot i que la seva eficàcia no s'ha provat en població no japonesa. HIPÒTESI I OBJECTIUS: Aquest estudi ha estat dissenyat per a conèixer la incidència i les característiques clíniques de la MK a Catalunya. Aquestes s'assumeix que són similars a la d'altres països europeus i de la conca mediterrània per motius genètics i geogràfics. També es pretén identificar variables clíniques i/o biològiques pronòstiques que permetin classificar els pacients segons la gravetat, conèixer les característiques clíniques i epidemiològiques dels pacients diagnosticats de MK a Catalunya, identificar variables geogràfiques i d'estacionalitat, identificar variables de resistència al tractament convencional de la MK i aplicar de l'escala d'Egami a la nostra població per tal de determinar si és efectiva en la pràctica clínica diària. RESULTATS: Anàlisi de dades de 399 pacients entre 2004 i 2014. D'aquests, 233 (58.4%) presentaven MK complerta, 159 (39.8%) incomplerta i 7 (1.7%) van ser considerats pacients atípics. La incidència anual va ser de 8/100,000 en infants <5 anys (edat mitjana 37±33 mesos, rang 1.3-191.3). La MK va ser més freqüent en el sexe masculí (59.6%, p<0.001) i a zones rurals (11.5%, p<0.001). Els pacients no responedors a IGIV, la necessitat d'una segona dosi d'IGIV, el retràs del tractament després del 10é dia de malaltia, les edats <1 any i >8 anys al diagnòstic, la necessitat de més de 5 dies d’ingrés hospitalari, l’elevació de transaminases i la presència de piúria estèril, broncospasme, meningitis asèptica, dolor abdominal i uveïtis al diagnòstic van establir-se com a predictors de major risc d’aneurismes coronaris (p<0.05). La presència de descamació periungueal i nivells baixos de plaquetes al debut de la malaltia i l’absència de llengua de gerd es van establir com a factors de risc independents per a la resistència a IGIV. A un total de 305 pacients se’ls va poder aplicar l’escala d’Egami per a predir el risc de resistència a IGIV. L’escala d’Egami presenta una alta especificitat (82%) però una baixa sensibilitat (26%) per a la predicció de la resistència a IGIV en població catalana. Tot i la seva baixa sensibilitat, els models de regressió logística evidencien que és una eina útil per a detectar els pacients amb menys risc de resistència a IGIV en la població catalana, amb una àrea sota la corba ROC >0.5 però no ho seria per a la detecció dels pacients de risc. . CONCLUSIONS: Aquest és el primer estudi poblacional sobre epidemiologia de la MK a Catalunya i l’àrea del Mediterrani Occidental. En general, la incidència, les característiques clíniques i els plans de tractament a la nostra cohort són similars a les descrites en altres països europeus. L’escala d’Egami presenta una baixa sensibilitat però una especificitat elevada en la població catalana i podria constituir-se, per tant, com una eina per a descartar aquells pacients amb baix risc de resistència al tractament. [eng] Background: Kawasaki disease (KD) is a self-limiting systemic vasculitis that predominantly affects children under 5 years. The etiology is unknown and, although it is more prevalent in Asian countries, especially Japan, it has a worldwide distribution. Intravenous immunoglobulin (IVIG) is an effective treatment and reduces the incidence of cardiac complications although there are patients who do not respond to this treatment. In Japanese population, different scores have been described to identify patients at risk of no response to conventional treatment; one of the most used is the Egami score, although its effectiveness has not been reproduced in non-Japanese population. Objectives: To determine the incidence and clinical features of KD in Catalonia. It is assumed that these are similar to that of other European countries and the Mediterranean basin due to genetic and geographical reasons. It is also intended to identify clinical variables or biological predictors to classify patients according to the severity, identifying geographic and seasonal patterns, identifying resistance variables to conventional treatment and applying Egami score to determine if it is effective in daily clinical practice in our population. Results: Data from 399 patients over the 10-year study period was analyzed (2004-2014). Of those, 233 (58.4%) had complete KD, 159 (39.8) incomplete KD and 7 (1.7%) were considered atypical KD. Mean annual incidence was 3.5/105 children <14years old (yo) and 8/105 children <5yo (mean age 37±33 months, range 1.3-191.3). KD was more frequent in boys (59.6%, p<0.001) and in rural areas (p<0.001). Patients with IVIG non-responsiveness, need of a 2nd IVIG dose, delay of treatment >10th day of illness, ages <1yo and >8yo and the presence of sterile piuria, broncospasm, aseptic meningitis, abdominal pain and uveitis at diagnosis were found to have higher risk of coronary aneurisms (CAA) (p<0.05).The presence of periungual desquamation and low platelets level and the absence of strawberry tongue were established as independent risk factors for resistance to IVIG. Predicting IVIG resistance with a cut-off for Egami score in our population obtained a sensitivity of 26% and specificity of 82%. This low sensitivity implies that 3 out 4 non-responders will not be identified by the Egami score although logistic regression models found that Egami Score could be a useful tool to predict IVIG resistance in Catalan population having an area under the ROC curve >0.5. CONCLUSIONS: This is the first population-based study on the epidemiology of KD in the Western Mediterranean area. Incidence, clinical features and treatment plans in our cohort are similar to those described in other European studies. Egami score has low sensitivity but high specificity in Catalan population and could be a tool to rule out patients at low risk of resistance to treatment.