La triangulación metodológica como alternativa de análisis de la realidad sobre el uso de las TIC por parte de los jóvenes
- Autores: Montserrat Vall-llovera Llovet
- Directores de la Tesis: María Dolors Riba Lloret (dir. tes.), Adriana Gil Juárez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ana Garay Uriarte (presid.), Antoni Cosculluela (secret.), Carles Sigalés Conde (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
METHODOLOGICAL TRIANGULATION AS AN ALTERNATIVE FOR ANALYSING YOUNG PEOPLE'S ICT USE Anyone who has spent any time watching young people, whether on the street, at a coffee bar, in a library or at an Internet café, will have noticed that they 'consume' information and communication technology (ICT) in their spare time. They do it by playing and texting each other with their mobile telephones, using their laptops or playing video games on a console. Moreover, their conversations are littered with technological terminology, as they catch up on the latest game release or the next generation of mobiles, to name just two examples.
However, young people are not content to stand idly by and be 'penetrated' by, or forced to 'cope with', new technologies. On the contrary, we would argue that they are far more than passive subjects of ICTs' 'penetration' of society. In our view, young people are not merely receptacles for whatever new ICT the market dictates or has to offer, but rather play a key role in their resignification. Consequently, we reject the 'myth' of technological determinism, whereby ICTs are considered to be autonomous, imposing themselves on a defenceless society (Feliu, 2006). With the emergence of ICTs, human relationships have become intertwined both with and through technological mechanisms.
From this point of view, people and technology mutually shape each other, and young people, as digital natives, are probably one of the population segments most susceptible and 'predisposed' to this shaping. We therefore expect young people to consume ICTs for leisure: experimenting with them, appropriating them and, possibly, using them in ways not originally intended by their creators and distributors and, in so doing, modifying the purposes for which they were originally brought to market. Based on the notion that young people presage culture and the digital future, our interest thus lies in studying young people's relationships with ICTs and, specifically, the uses and appropriations they make of them when they consume them for leisure.
To this end, we looked at the social aspects intrinsic to and strengthened by ICTs, focusing on the main ICT users -young people- and the social context in which they carry out their ICT-mediated interactions. By emphasising users and social aspects, we aim to distance ourselves from any type of determinism and thus avoid the search for causal relationships between technology and social actions.
Moreover, as a result of leisure's potential role in learning and socialising, which is no less interesting for being less well known, and the 'non-neutrality' of ICTs, which can contribute to shaping people and society, we believe that technology, consumed for leisure purposes, as if it were a 'game', can play a mediating role in young people's learning and socialising.
In light of the foregoing, we sought to study the uses and appropriations that young people make of ICTs in their free time and leisure environments with a view to drawing a global map of young people's relationships with ICTs so as to gain greater insight into how ICTs are intertwined with young people's learning and socialising processes.
To achieve this goal (i.e., to create a global map of the uses and appropriations that young people make of ICTs when consuming them for leisure), we needed a methodology able to describe the complexity of the reality being studied. Given the lack of a specific methodology that would steer the research process towards the stated goal, we chose to use methodological triangulation.
We are aware that triangulation has different meanings for different researchers and in different fields and that it is not always used in the same way. However, in our view it opens up a range of possibilities, especially with regard to the sequential use of multiple methods, where it allows the results obtained in one phase of the research process to serve as the basis for conducting the next (Blaikie, 1991).
In short, we chose methodological triangulation because it allows us to 'capitalise' on the benefits of integrating several methods and the results obtained by different researchers with regard to a single object of study. In accordance with Denzin (1989), these benefits are understood to arise from the belief that each method used in a study reveals different aspects of reality. Taken together, these aspects offer a broader -and, arguably, richer and more comprehensive- understanding of the complexity of the phenomenon being examined.
We used methodological triangulation to validate the findings obtained from: 1) the results of a prior qualitative methodology; 2) the subsequent results of a quantitative methodology; and 3) the results of other studies in this sphere. The results have provided us with a global map of young people's relationships with ICTs that affords a better understanding of how they use and appropriate them.
As noted above, this study sought to improve our understanding of the social functions intrinsic to and strengthened by ICTs with regard to one of their core groups of users, young people. To this end, we visited Internet cafés, one of the many types of ICT-equipped leisure venues frequented by young people. The results obtained through methodological triangulation were consistent with those of other studies that have examined ICTs and leisure, which have underscored young people's preferences for interactive communication tools. Thus, ICT-equipped leisure venues are home to a considerable number of on- and offline interactions associated with the freedom to entertain yourself that ICTs provide. We therefore expected face-to-face relationships to be mingled with virtual ones, coinciding with researchers like Pisani and Piotet (2009), who conclude that ICTs 'also serve to establish relationships between people'.
Moreover, the reasons young people were going online, and the content they were using when they did, were mainly related to the exchange of information (e.g., about shared hobbies, likes and interests) through communication. This leads us to believe that when they share content, they could give rise to information and communication flows (Lasén, 2006, and Pertierra, 2005), by passing it on and disseminating it upon receipt (Prensky, 2001). This notwithstanding, this exchange of content would be intrinsic to the act of communicating itself. In reality, communication was both the excuse and the reason for fostering relationships with others through the leisure-related use and appropriation of ICTs. Consequently, ICTs were ultimately appropriated for communication purposes and were used as authentic relational technologies (Gil, 2007). At the same time, ICTs in leisure settings also promoted learning, as young people shared their technological savvy with each other, thereby socialising their knowledge and contributing to the construction of their identities based on the recognition they received from their peers for their ICT know-how.
Girls and boys appropriated the technology differently. Girls were less experimental in their approach to ICTs and took greater interest in the communicative and functional uses to which they could be put. They were moreover less likely to appropriate the leisure venues where ICTs are found. As a result, girls could ultimately be marginalised from the sphere of ICTs and thus fail to participate in their resignification.
One of the study's findings was related to the rules governing when young people could go online at home. Young people who were not subject to rules at home and could go online whenever they pleased made a much more diversified use of ICTs (appropriating diverse technological artefacts). This, in turn, would be likely to favour communication. If, as noted above, these technologies are, above all, relational, the absence of restrictions on going online would strengthen relationships, allowing young people to use ICTs to spend time together. This finding comports with studies that have concluded that technology is a powerful propagator of personal and social networks and stands in stark contrast to the argument that ICTs lead to social isolation, given that, according to the results obtained, when a diversified use is made of ICTs, they actually strengthen relationships.
Finally, when young people gathered in places equipped with these technologies, they used them as both virtual and physical venues at the same time, operating in a hybrid reality, an online-offline continuum, where they both belonged to virtual groups and communities and shared and interacted with other people in their physical environment, without compartmentalising the two worlds, but rather establishing a physical-virtual continuity in their relationships between them.
The integrated analysis of the narratives that young people provided regarding their ICT-mediated leisure habits and their assessment of the uses and appropriations they made of ICTs lead us to believe that, at the very least, ICTs play a mediating role in young people's cultural practices, so to speak, in terms of both the production and distribution thereof. In this sense, whilst adults sometimes perceive ICTs as 'new', this is not true of young people. On the contrary, the evidence suggests that their relationship with ICTs arises naturally and spontaneously, infusing their reality and space and forming a part of their environment and landscape.
They could be said to incorporate ICTs into their way of doing things, of engaging with their environment and others. It is as if they were'not even aware' of their presence, since they experience them as a fixture of their realities with their own paces. When something (in this case, ICTs) forms a part of the qualities of an environment and of the daily pace of life, it 'ceases to exist' as an object and no attention is paid to it (Fernández Christlieb, 2010), at least not, in the case of technology, the same way that adults pay attention to it. Perhaps that is why, although young people were aware of the risks posed by ICTs, they claimed that they could recognise them and did not view them as 'dangerous'.
In the leisure venues studied, young people established relationships with ICTs as if they were 'having a conversation' with them, incorporating them into their lifestyle, living inside them. Thus, although ICTs may have led to changes in the way certain things are done, in our view they are simply another incarnation of past habits transposed to a 'new' setting, namely, a technological environment mediated by ICTs. In other words, young people met up with friends and had fun with them on- and offline, learned from each other through games and video games, talked and 'made plans' using chat programs and text messaging, etc. They were thus using and appropriating ICTs for the same purposes that other young people pursued before ICTs existed, such as chatting or spending time with friends.
In our view, young people experiment with ICTs, and their 'trust' in them allows them to create and recreate their environment. By experimenting with them, they resignify them, imbuing them with new uses even as the technology itself mediatises and modulates their acts of communication and social relationships. For young people, ICTs, understood as such, are not some external tool from the toolbox of their cultural practices, and they do not have a functional purpose, but rather are used to disseminate these practices and form a part of their daily experience. From this vantage point, it could be argued that young people do not use them in a functional way, but rather as a way of existing in and experiencing the world and their social group of reference. They use and appropriate ICTs as a gathering place through which to channel their relationships, taking advantage of technology's communicative potential, using it as a pretext to be together and communicate with each other. In short, young people immerse themselves in ICTs, own them and soak up the many possibilities they offer, creating new rules even as they change the old ones governing technological objects. Above all, they turn ICTs into powerful collective tools for communication.
LA TRIANGULACIÓ METODOLÒGICA COM A ALTERNATIVA D'ANÀLISI DE LA REALITAT SOBRE L'ÚS DE LES TIC PER PART DELS JOVES Qualsevol que hagi observat als joves, ja sigui al carrer, en una cafeteria, una biblioteca, o en un cibercafé, haurà constatat que, en el seu temps lliure, "consumeixen" TIC. I ho fan ja sigui jugant o enviant-se SMS amb els seus mòbils, amb ordinadors portàtils alguns, o compartint videojocs amb la consola d'altres; i les seves converses, sovint, estan plenes de terminologia tecnològica, posant-se al dia sobre nous jocs que han aparegut al mercat o en l'ultima generació de mòbils, per posar solament alguns exemples.
Però els joves no només estan disposats a deixar-se "penetrar" per, i a "defensar-se positivament" davant la tecnologia. De fet, partim del supòsit que no actuen com a simples subjectes passius davant la "penetració" de les TIC en la societat. Creiem que els joves no són receptacles del que el mercat dicta i els ofereix en matèria de TIC, sinó que són protagonistes en la seva re-significació. En aquest sentit, no assumim aquí el "mite" del determinisme tecnològic que suposa una destinació autònoma de les TIC, les quals ens envairien sense que puguem fer res davant elles (Feliu, 2006). Amb l'aparició de les TIC les relacions humanes s'entrellacen amb els mecanismes tecnològics i a través d'ells.
Des d'aquest punt de vista, persones i tecnologia es donen forma mútuament, i els joves, com a nadius digitals que són, probablement constitueixen un dels grups de la població més susceptibles i amb més "predisposició" a aquesta conformació mútua. És en aquest sentit que presumim que els joves consumeixen de forma lúdica les TIC: experimentant amb elles, apropiant-se-les, i possiblement dedicant-les-hi usos no previstos pels seus creadors i distribuïdors, modificant, així, la finalitat amb la qual es van comercialitzar. És per això que, des de la consideració que els joves prefiguren la cultura i el futur digital, el nostre interès se centra en l'estudi de les relacions dels joves amb les TIC, i en concret en els usos i apropiacions que d'elles en fan quan les consumeixen lúdicament.
Per a això, ens centrem en el que de social tenen i potencien les TIC, focalitzant l'interès en els seus principals usuaris, els joves, i en el context social en què es desenvolupen les seves interaccions quan les TIC hi són presents. Així, en posar l'accent en els usuaris i en allò social ens volem allunyar de qualsevol classe de determinisme, de manera que el nostre objectiu defuig la cerca de l'existència de relacions causals entre la tecnologia i les accions socials.
A més, el paper -que no per menys conegut és de menor interès- que pot jugar l'oci en l'aprenentatge i en la socialització, unit a la "no neutralitat" de les TIC, les quals poden intervenir en la conformació de les persones i la societat, ens fa pensar que: les tecnologies, consumides lúdicament, com si d'un "joc" es tractés, poden estar actuant com a mediadores en l'aprenentatge i en la socialització dels joves.
Per tot això, ens proposem analitzar els usos i apropiacions que fan els joves de les tecnologies en el seu temps lliure i en els espais d'oci, amb la finalitat de disposar d'un mapa global de les relacions dels joves amb les TIC, de manera que ens permeti aproximar-nos al coneixement sobre com aquestes s'entrellacen en els seus aprenentatges i socialització.
Amb aquest objectiu -disposar d'un mapa global dels usos i apropiacions que fan els joves de les TIC quan les consumeixen lúdicament-, se'ns fa necessari emprar una metodologia que ens permeti descriure la complexitat de la realitat d'estudi. Per això, i ja que no hi ha una metodologia específica que orienti el procés d'investigació cap a la fi que ens proposem, varem optar per la triangulació metodològica.
Som conscients que la triangulació adopta significats diferents segons els investigadors i l'àmbit d'investigació en què s'empri, a més de que no se'n fa un únic ús. No obstant això, pensem que al mateix temps obre múltiples possibilitats, especialment pel que fa a l'ús de diferents mètodes de forma seqüencial, de manera que els resultats obtinguts en cadascuna de les fases proporcionen la base per al desenvolupament dels següents estadis del procés d'investigació (Blaikie, 1991).
Efectivament, hem optat per la triangulació metodològica com a estratègia que ens permeti "aprofitar" els avantatges que ofereix la integració de diferents mètodes i resultats obtinguts per diferents investigadors sobre el mateix objecte d'estudi. Avantatges entesos, seguint a Denzin (1989), des de la consideració que cadascun dels diferents mètodes emprats en una investigació revelen diferents aspectes de la realitat, que combinats, aporten una comprensió més àmplia -i si es vol més rica i global- de la complexitat del fenomen d'interès sotmès a anàlisi.
Ens hem recolzat en la triangulació metodològica amb la finalitat d'avaluar la validesa de les troballes obtingudes a partir de: 1) els resultats obtinguts mitjançant una metodologia qualitativa prèvia amb 2) els que es van obtenir posteriorment sobre la base d'una metodologia quantitativa així com 3) els que s'han derivat d'altres estudis en aquest àmbit. Els resultats obtinguts ens han proporcionat un mapa global de les relacions dels joves amb les TIC que ens ha permès aproximar-nos a una millor comprensió sobre com les usen i s'apropien d'elles.
Com hem dit, amb aquest treball buscàvem conèixer millor el que de social tenen i potencien les TIC pel als que són uns dels seus principals usuaris, els joves. A aquest efecte varem entrar als cibercafés, un dels espais d'oci on les TIC són presents i als que, entre d'altres, hi acudien els joves. Els resultats que hem obtingut mitjançant la triangulació metodològica, s'han mostrat consistents amb altres estudis relacionats amb l'oci i les TIC que posen de manifest les preferències dels joves per les eines comunicatives i interactives. Així doncs, en els espais d'oci on les TIC hi són presents trobarem una forta presència d'interaccions on i offline associada a la llibertat per entretenir-se que els podien proporcionar les TIC. Presumim amb això que les relacions presencials fluirien amb les virtuals, coincidint amb investigadors com Pisani i Piotet (2009) que conclouen que les TIC "serveixen també per a establir relacions entre les persones (sic)".
A més, el propòsit pel qual els joves es connectaven a la xarxa i els continguts que manegaven en fer-ho, se centraven en l'intercanvi entre ells d'informació (relacionada entre altres aspectes amb aficions, i gustos i interessos comuns) a través de la comunicació. Això ens fa pensar que en compartir els continguts es podrien produir fluxos d'informació i comunicació (Lasén, 2006, i Pertierra, 2005), compartint-los i difonent-los tan bon punt els rebien (Prensky, 2001). Però aquest intercanvi de continguts el comportaria el mateix fet comunicatiu. La comunicació era en realitat, l'excusa i la raó que afavoriria la relació amb els altres mitjançant els usos i apropiacions lúdiques de les TIC. Així, el sentit últim de l'apropiació de les TIC es va situar en la comunicació, actuant aquestes com autèntiques tecnologies de relació (Gil, 2007). Al seu torn, les TIC en un entorn lúdic també podien promoure aprenentatges, atès que es va observar que els joves compartien les seves habilitats tecnològiques entre ells, socialitzant així els seus coneixements i contribuint a la construcció d'identitat a través del reconeixement rebut dels seus iguals pel que sabien sobre TIC.
Nois i noies s'apropiaven de la tecnologia diferencialment, sent les noies més usuàries que no experimentadores de les TIC, interessant-los més els usos comunicatius i funcionals que podien fer d'elles. A més s'apropiaven dels espais d'oci on les TIC hi eren presents en menor mesura, la qual cosa ens porta a pensar que això pot ser una de les raons per les quals les noies podrien quedar apartades de la tecnologia sense intervenir en la seva re-significació.
Una troballa que s'ha desprès d'aquest treball és el que està relacionat amb l'ús de normes per a la connexió a casa. Els joves que no tenien normes a casa i es podien connectar lliurement, feien un ús mes diversificat de les TIC (apropiant-se de diversos artefactes tecnològics). Això estaria probablement redundat en la comunicació. Si com varem veure les tecnologies eren sobretot tecnologies de relació, el fet de no "imposar restriccions" a l'ús de la connexió potenciaria la relació, el estar junts mitjançant l'ús de les TIC, coincidint amb aquells estudis que conclouen que la tecnologia és una potent propagadora de xarxes personals i socials, diferint dels que defensen que les TIC condueixen a l'aïllament social, ja que el seu ús diversificat, a la vista dels resultats obtinguts, potenciava la relació.
Finalment, en trobar-se els joves en espais on les tecnologies estaven presents, convertien a aquests espais en virtuals i presencials al mateix temps, i on els joves es trobarien immersos en una realitat híbrida, en un continu on-offline: formant part de grups i comunitats virtuals, al mateix temps que compartirien i es relacionarien amb els qui es trobaven en aquest espai físic, on no s'establien separacions sinó continuïtat presencial-virtual en les relacions entre ells.
L'anàlisi integrada de les narracions que els joves realitzaven de les seves pràctiques d'oci intervingudes per les TIC i de la seva valoració sobre els usos i apropiacions que feien d'elles, ens porten a si més no considerar que les TIC intervenien en les seves pràctiques, culturals si es vol, tant en la seva producció com en la distribució de les mateixes. En aquest sentit, encara que els adults de vegades percebem les TIC encara "om a noves", per als joves no seria així. Més aviat tot sembla indicar que és al contrari, la seva relació amb elles brolla espontàniament i de forma natural, ocupant la seva realitat i el seu espai, i formant part del seu ambient i el seu paisatge.
Podríem dir que incorporen les TIC en la seva manera de fer, de performar les seves relacions amb l'entorn i amb els altres. En un "com si ni tan sols s'adonessin"de la seva presència, ja que les viurien fixades en els seus propis ritmes. Quan alguna cosa (les TIC en aquest cas) forma part de les qualitats de l'entorn, i del ritme quotidià de les coses, "deixa d'existir" com a objecte i no s'hi repara (Fernández Christlieb, 2010), almenys no en el mateix sentit en què ho fem els adults pel que respecta a la tecnologia. Tal vegada sigui per això que encara que sabien dels seus riscos manifestaven que podien reconèixer-los i no les percebien com a "perilloses".
En els espais d'oci observats els joves establien una relació amb les TIC "com si d'una conversa" amb elles es tractés, incorporant-les al seu estil de vida, habitant en elles. Així, encara que per raó de les TIC algunes de les formes de fer les coses poguessin haver canviat pel que fa a com es feien abans, ens sembla més aviat que s'estarien repetint, encara que traslladades a una "nova" situació que no és una altra que la d'un entorn tecnològic mediat per les TIC. Així, es trobaven amb els amics i jugaven amb ells on i offline, aprenien els uns dels altres mitjançant el joc i els videojocs, conversaven i "quedaven" amb els amics a través del Xat o enviant-se SMS, etc. De manera que usaven i s'apropiaven de les TIC amb les mateixes finalitats que altres joves ho feien quan aquestes no estaven presents, com el xerrar i jugar amb els amics.
Creiem que els joves experimenten amb les TIC i pensem que la seva "confiança" en elles els permet crear i recrear el seu entorn, i que en experimentar amb elles les re-signifiquen, atorgant-les-hi usos diferents, al mateix temps que la tecnologia mediatitza i modula els seus actes comunicatius i les seves relacions socials. Les TIC, així enteses, no serien un producte extern a si mateixos allotjat en les seves pràctiques culturals, no tindrien per als joves un sentit funcional, sinó més aviat de distribució d'aquestes pràctiques formant part de la seva experiència quotidiana. Des d'aquest punt de vista es podria pensar que els són útils no en el sentit funcional sinó com una forma de ser i estar al món i en el seu grup social de referència. Usant i apropiant-se de les TIC a manera d'espai de trobada a través del que vehiculen les seves relacions aprofitant el potencial comunicatiu de la tecnologia, utilitzant-la com a pretext per estar junts i comunicar-se amb els altres. En definitiva, se submergeixen en elles, els pertanyen i se submergeixen en les múltiples possibilitats que els ofereixen, creant les seves pròpies regles i canviant les regles del joc dels objectes tecnològics, i sobretot, converteixen a les TIC en potents eines col¿lectives de comunicació.
LA TRIANGULACIÓN METODOLÓGICA COMO ALTERNATIVA DE ANÁLISIS DE LA REALIDAD SOBRE EL USO DE LAS TIC POR PARTE DE LOS JÓVENES Cualquiera que haya observado a los jóvenes, ya sea en la calle, en una cafetería, una biblioteca, o en un cibercafé, habrá constatado que, en su tiempo libre,"consumen" TIC. Y lo hacen ya sea jugando o enviándose SMS con sus móviles, con ordenadores portátiles algunos, o compartiendo videojuegos con la consola; y sus conversaciones, a menudo, están plagadas de terminología tecnológica, poniéndose al día sobre nuevos juegos que han aparecido en el mercado, o de la última generación de móviles, por poner solo algunos ejemplos.
Pero los jóvenes no sólo están dispuestos a dejarse "penetrar" por, y a "defenderse positivamente" ante la tecnología. De hecho, partimos del supuesto de que no actúan como meros sujetos pasivos ante la "penetración" de las TIC en la sociedad. Creemos que los jóvenes no son receptáculos de lo que el mercado dicta y les ofrece en materia de TIC, sino que son protagonistas en su resignificación. En este sentido, no asumimos aquí el "mito" del determinismo tecnológico por el cual se supone un destino autónomo de las TIC, las cuales nos invadirían sin que podamos hacer nada ante ellas (Feliu, 2006). Con la aparición de las TIC las relaciones humanas se entretejen con, y a través de los mecanismos tecnológicos.
Desde este punto de vista, personas y tecnología se dan forma mutuamente, y los jóvenes, como nativos digitales que son, probablemente constituyen uno de los grupos de la población más susceptibles y con más "predisposición" a esta conformación mutua. Es en este sentido que presumimos que los jóvenes consumen lúdicamente las TIC: experimentando con ellas, apropiándoselas, y posiblemente dedicándoles usos no previstos por sus creadores y distribuidores, modificando, así, la finalidad con la que se comercializaron. Es por ello que, desde la consideración de que los jóvenes prefiguran la cultura y el futuro digital, nuestro interés se centra en el estudio de las relaciones de los jóvenes con las TIC, y en concreto en los usos y apropiaciones que de ellas hacen cuando las consumen lúdicamente.
Para ello, nos centramos en lo que de social tienen y potencian las TIC, focalizando el interés en sus principales usuarios, los jóvenes, y en el contexto social en que se desarrollan sus interacciones mediadas por las TIC. Así, el poner el acento en los usuarios y lo social, nos queremos alejar de cualquier clase de determinismo, de modo que nuestro objetivo se escapa a la búsqueda de la existencia de relaciones causales entre la tecnología y las acciones sociales.
Además, el papel -que no por menos conocido es de menor interés- que puede jugar el ocio en el aprendizaje y en la socialización, unido a la "no neutralidad" de las TIC, las cuales pueden intervenir en la conformación de las personas y la sociedad, nos hace pensar que: las tecnologías, consumidas lúdicamente, como si de un "juego" se tratara, pueden estar actuando como mediadoras en el aprendizaje y en la socialización de los jóvenes.
Por todo ello, nos proponemos analizar los usos y apropiaciones que de las TIC hacen los jóvenes en su tiempo libre y en los espacios de ocio, con el fin de disponer de un mapa global de las relaciones de los jóvenes con las TIC, de modo que nos permita aproximarnos al conocimiento acerca de cómo éstas se entrelazan en sus aprendizajes y socialización.
Con este objetivo -disponer de un mapa global de los usos y apropiaciones que hacen los jóvenes de las TIC cuando las consumen lúdicamente-, se nos hace necesario emplear una metodología que nos permita describir la complejidad de la realidad de estudio. Por ello, y puesto que no hay una metodología específica que oriente el proceso de investigación hacia el fin que nos proponemos, optamos por la triangulación metodológica.
Somos conscientes de que la triangulación adopta significados diferentes según los investigadores y el ámbito de investigación en que se emplee, además de que no se hace un uso único de la misma. Sin embargo, pensamos que al mismo tiempo abre múltiples posibilidades, especialmente en lo que se refiere al uso de diferentes métodos de forma secuencial, de manera que los resultados obtenidos en cada una de las fases proporcionan la base para el desarrollo de los siguientes estadios del proceso de investigación (Blaikie, 1991).
Efectivamente, hemos optado por la triangulación metodológica como estrategia que nos permita "aprovechar" las ventajas que ofrece la integración de diferentes métodos y resultados obtenidos por distintos investigadores sobre el mismo objeto de estudio. Ventajas entendidas, siguiendo a Denzin (1989), desde la consideración de que cada uno de los diferentes métodos empleados en una investigación revelan diferentes aspectos de la realidad, los cuales combinados, aportan una comprensión más amplia -y si se quiere más rica y global- de la complejidad del fenómeno de interés sometido a análisis.
Nos hemos apoyado en la triangulación metodológica con el fin de evaluar la validez de los hallazgos obtenidos a partir de: 1) los resultados obtenidos mediante una metodología cualitativa previa con 2) los que se obtuvieron posteriormente en base a una metodología cuantitativa así como 3) los derivados de otros estudios en este ámbito. Los resultados obtenidos nos han proporcionado un mapa global de las relaciones de los jóvenes con las TIC que nos ha permitido aproximarnos a una mejor comprensión acerca de cómo las usan y se apropian de ellas.
Como hemos dicho, con este trabajo buscábamos conocer mejor lo que de social tienen y potencian las TIC para uno de sus principales usuarios, los jóvenes. Con este fin entramos en los cibercafés, uno de los espacios de ocio donde las TIC están presentes y a los que, entre otros, acudían los jóvenes. Los resultados que hemos obtenido mediante la triangulación metodológica, se han mostrado consistentes con otros estudios relacionados con el ocio y las TIC que ponen de manifiesto las preferencias de los jóvenes por las herramientas comunicativas e interactivas. Así pues, en los espacios de ocio donde las TIC están presentes hallamos una fuerte presencia de interacciones on y offline asociada a la libertad para entretenerse que les podían proporcionar las TIC. Presumimos con ello que las relaciones presenciales estarían fluyendo con las virtuales, coincidiendo con investigadores como Pisani y Piotet (2009) quienes concluyen que las TIC "sirven también para establecer relaciones entre las personas (sic)".
Además, el propósito por el cual los jóvenes se conectaban a la red y los contenidos que manejaban al hacerlo, se centraban en el intercambio entre ellos de información (relacionada entre otros aspectos con aficiones, y gustos e intereses comunes) a través de la comunicación. Ello nos hace pensar que al compartir los contenidos se podrían producir flujos de información y comunicación (Lasén, 2006, y Pertierra, 2005), compartiéndolos y difundiéndolos en cuanto los recibían (Prensky, 2001). Pero este intercambio de contenidos seria algo que conlleva el hecho comunicativo en sí. La comunicación era en realidad, la excusa y la razón que favorecería la relación con los otros mediante los usos y apropiaciones lúdicas de las TIC. Así, el sentido último de la apropiación de las TIC se situó en la comunicación, actuando éstas como autenticas tecnologías de relación (Gil, 2007). A su vez, las TIC en un entorno lúdico también podían promover aprendizajes, dado que se observó que los jóvenes compartían sus habilidades tecnológicas entre ellos, socializando así sus conocimientos y contribuyendo a la construcción de identidad a través del reconocimiento recibido de sus pares por lo que sabían sobre TIC.
Chicos y chicas se apropiaban de la tecnología diferencialmente, siendo las chicas más usuarias que no experimentadoras de las TIC, interesándoles más los usos comunicativos y funcionales que podían hacer de ellas. Además se apropiaban de los espacios de ocio donde las TIC estaban presentes en menor medida, lo cual nos lleva a pensar que ello puede ser una de las razones por las que las chicas podrían quedar apartadas de las mismas sin intervenir en su resignificación.
Un hallazgo que se ha desprendido de este trabajo es el que está relacionado con el uso de normas para la conexión en casa. Los jóvenes que no tenían normas en casa y se podían conectar libremente, hacían un uso mas diversificado de las TIC (apropiándose de diversos artefactos tecnológicos). Ello estaría probablemente redundado en la comunicación. Si como vimos las tecnologías eran sobre todo tecnologías de relación, el hecho de no "imponer restricciones"al uso de la conexión potenciaría la relación, el estar juntos mediante el uso de las TIC, coincidiendo con aquellos estudios que concluyen que la tecnología es una potente propagadora de redes personales y sociales, difiriendo de los que defienden que las TIC conducen al aislamiento social, puesto que su uso diversificado, a la vista de los resultados obtenidos, potenciaba la relación.
Finalmente, al encontrarse los jóvenes en espacios donde las tecnologías estaban presentes, convertían a estos espacios en virtuales y presenciales al mismo tiempo, y donde los jóvenes se hallarían inmersos en una realidad híbrida, en un continuo on-offline: formando parte de grupos y comunidades virtuales, al mismo tiempo que compartirían y se relacionarían con los que se encontraban en dicho espacio físico, donde no se establecían separaciones sino continuidad presencial-virtual en las relaciones entre ellos.
El análisis integrado de las narraciones que los jóvenes realizaban de sus prácticas de ocio mediadas por las TIC y de su valoración sobre los usos y apropiaciones que hacían de ellas, nos llevan a cuando menos considerar que las TIC mediaban en sus prácticas, culturales si se quiere, tanto en su producción como en la distribución de las mismas. En este sentido, aunque los adultos a veces percibamos las TIC todavía "como nuevas", para los jóvenes no sería así. Más bien todo parece indicar que es al contrario, su relación con ellas brota espontáneamente y de forma natural, ocupando su realidad y su espacio, y formando parte de su ambiente y su paisaje.
Podríamos decir que incorporan las TIC en su modo de hacer, de performar sus relaciones con el entorno y con los otros. En un "como si ni siquiera se dieran cuenta" de su presencia, puesto que las vivirían fijadas en sus propios ritmos. Cuando algo (las TIC en este caso) forma parte de las cualidades del entorno, y del ritmo cotidiano de las cosas, "deja de existir" como objeto y no se repara en ello (Fernández Christlieb, 2010), al menos no en el mismo sentido en que lo hacemos los adultos en lo que a la tecnología respecta. Tal vez sea por ello que aunque sabían de sus riesgos manifestaban que podían reconocerlos y no las percibían como "peligrosas"..
En los espacios de ocio observados los jóvenes establecían una relación con las TIC "como si de una conversación" con ellas se tratase, incorporándolas a su estilo de vida, habitando en ellas. Así, aunque por razón de las TIC algunas de las formas de hacer las cosas pudiesen haber cambiado con respecto a como se hacían antes, nos parece más bien que se estarían repitiendo, aunque trasladadas a una "nueva" situación que no es otra que la de un entorno tecnológico mediado por las TIC. Esto es, se encontraban con los amigos y jugaban con ellos on y offline, aprendían los unos de los otros mediante el juego y los videojuegos, conversaban y "quedaban" con los amigos a través del Chat o del envió de SMS, etc. De modo que usaban y se apropiaban de las TIC con las mismas finalidades que otros jóvenes lo hacían cuando éstas no estaban presentes, como el charlar y jugar con los amigos.
Creemos que los jóvenes experimentan con las TIC y pensamos que su "confianza" en ellas les permite crear y recrear su entorno, y que al experimentar con ellas las resignifican, otorgándoles usos distintos, al tiempo que la tecnología mediatiza y modula sus actos comunicativos y sus relaciones sociales. Las TIC, así entendidas, no serían un producto externo a sí mismos alojado en sus prácticas culturales, no tendrían para los jóvenes un sentido funcional, sino más bien de distribución de dichas prácticas formando parte de su experiencia cotidiana. Desde este punto de vista se podría pensar que les son útiles no en el sentido funcional sino como una forma de ser y estar en el mundo y en su grupo social de referencia. Usando y apropiándose de las TIC a modo de espacio de encuentro a través del que vehiculan sus relaciones aprovechando el potencial comunicativo de la tecnología, utilizándola como pretexto para estar juntos y comunicarse con los demás. En definitiva, se sumergen en ellas, les pertenecen y se empapan en las múltiples posibilidades que les ofrecen, creando sus propias reglas y cambiando las reglas del juego de los objetos tecnológicos, y sobretodo, convierten a las TIC en potentes herramientas colectivas de comunicación.
